Pobre resistència iraquiana! Al principi, el seu enemic eren les forces d'ocupació. Després, l'enemic es va estendre als iraquians que es reclutaven en massa per formar part dels còssos de seguretat del nou estat democràtic. Més endavant, l'enemic es va ampliar als empresaris, cooperants i diplomàtics estrangers. Ara, el concepte inclou fins i tot els nens. Finalment, doncs, la gloriosa resistència iraquiana ha assolit la seva veritable dimensió nacional. Demano disculpes per no haver-ho vist abans i creure -de bon rotllo, eh!- que eren una banda de delinqüents, feixistes, terroristes i assassins.
