"Die Welt" diu: "Angela Merkel a Paris, rebuda pel president Jacques Chirac i- gairebé més important encara- pel ministre de l'Interior, Nicolas Sarkozy, l'home millor situat per succeir el cap de l'Estat francès. Amb ell, si més no, la candidata a la cancelleria està d'acord sobre el fet que les relacions franco-alemanyes han de continuar sent estretes, fins i tot "fonamentals", però també que necessiten ser revisades pel bé d'Europa".Certament, Sarkozy pot semblar un liberal si se'l compara amb el conjunt de la classe política francesa i la Merkel una Thacher en relació a l'intervencionisme cristianodemocràta post-Erhard. Però, ni una ni l'altra aniran més enllà dels gestos i de la pura retòrica, ja que per arribar al poder i mantenir-s'hi necessiten del vot majoritari de la societat francesa i alemanya, dues societats que no accepten canvis substancials del "model social". Per no ser, no són ni la tercera via de Blair. Europa seguirà, doncs, intentant curar el càncer amb aspirines.
