"Per l’amor de Déu, atureu l’ajuda si us plau!"
Per a la majoria de periodistes, analistes i opinadors, si la cimera del G-8 no arriba a un acord per condonar el deute africà i ratificar el protocol de Kyoto serà un fracàs. Però, per què ha de ser un fracàs? Comprenc que per als gurús i replicadors de la correcció política ho sigui, però per a la millora real de les condicions de vida d’una gran part de la població mundial més aviat seria un èxit. Aquesta és, si més no, l’opinió que expressa l’economista africà James Shikwati en una entrevista que li fa el setmanari alemany "Der Spiegel" coincidint amb la cimera del G-8.
SPIEGEL: Mr. Shikwati, the G8 summit at Gleneagles is about to beef up the development aid for Africa...ADDENDA.- Sobre aquest tema, són recomenables també els articles de Xavier Sala-i-Martin, Plan Marshell para Africa I i Plan Marshall para Africa II.
Shikwati: ... for God's sake, please just stop.
SPIEGEL: Stop? The industrialized nations of the West want to eliminate hunger and poverty.
Shikwati: Such intentions have been damaging our continent for the past 40 years. If the industrial nations really want to help the Africans, they should finally terminate this awful aid. The countries that have collected the most development aid are also the ones that are in the worst shape. Despite the billions that have poured in to Africa, the continent remains poor.
SPIEGEL: Do you have an explanation for this paradox?
Shikwati: Huge bureaucracies are financed (with the aid money), corruption and complacency are promoted, Africans are taught to be beggars and not to be independent. In addition, development aid weakens the local markets everywhere and dampens the spirit of entrepreneurship that we so desperately need. As absurd as it may sound: Development aid is one of the reasons for Africa's problems. If the West were to cancel these payments, normal Africans wouldn't even notice. Only the functionaries would be hard hit. Which is why they maintain that the world would stop turning without this development aid.
1 comentaris:
Si l'he entés bé, aquest "economista africà" blasma els polítics locals corruptes i l'ajut internacional que els alimenta pels mals del Àfrica, i demana la fi del ajut internacional en la confiança de que llavors la gent s'espabilarà. Però si l'ajut s'acaba els polítics corruptes no s'esvahiran ni canviaran de caràcter, i aleshores els caldra "esquilar" la gent del pais per omplir-se les butxaques que abans els omplien les agències internacionals d'ajuda. Diria que el problema no es l'ajut internacional sinó els polítics corruptes, pero resulta que aquests politics corruptes no son naturals de Venus o de Mart, sino que son tant del pais com qualsevol altra dels seus pobladors.
Jo em dedico professionalment a la cooperació. Vagi per davant que soc un professional que treballa per diners, no un voluntari ni un ànima càndida que vol salvar els pobrets subdesenvolupats. Diria que el professionalisme em permet veure el que passa sense les olleres deformants de la ideologia o del "bonisme" del ONGistes, i si la llargaria d'aquests missatges ho permet, us explicaré un cas que vaig coneixer personalment fa dos anys i que em va canviar els esquemes sobre com desenvolupar una societat. Al Paraguay es un pais d'uns 5 milions d'habitants, la majoria blancs i indis guaranis, que figura entre els mes pobres i mes corruptes del mon. Aquest pais reb una bona quantitat d'ajut internacional, i el menys que es pot dir es que no llueix gaire. Al pais no hi ha gana perque el sol es tant fertil que n'hi ha prou de llençar un pinyol per tenir un arbre poc temps despres, pero pel que fa a la resta el pais es pobre de solemnitat.
Doncs bé, al interior del pais, a la regió del Chaco, que es un lloc amb poca aigua i pèssimes comunicacions, s'hi van establir cap els anys 1920s unes colonies menonites, que avui apleguen unes 30,000 persones, es a dir menys del 5% de la poblacio del pais. Resulta que aquesta petita part de la poblacio, establerta al pitjor lloc del pais i el mes mal comunicat, produeix el 90% dels productes lactics dels pais, exporta soja, te laboratoris acreditats per certificar les exportacions (cosa que a la resta del pais ni es coneix), tenen muntat un sistema sanitari i educatiu propi, un negoci turistic que s'anuncia a Internet ...
Com s'explica la diferencia de "rendiment"? Donç diria que l'unic que diferencia els paraguayans de tota la vida dels menonitas es l'estructura social. Els menonites son comunitats molt fortes i organitzades, amb una antiga tradicio d'ajuda mutua (el que no vol dir que tolerin dropos ni aprofitats), vida austera, ... Que ningu es cregui que els menonites vinguessin carregats de calers i que ho van tenir facil a Paraguay. Als pocs anys d'establir-se es van trobar al bell mig de la guerra del Chaco, van patir epidemies que els van delmar, ... i, tot i que reben alguna ajuda de les organitzacions internacionals menonitas d'altres paisos, les explotacions tenen un temps limitat per demostrar que son rendibles, i en cas contrari son tancades i canvien de pais. Com s'explica que la majoria de la poblacio, situada als millors llocs del pais, aprop dels subminsitraments d'aigua i energia, amb un temps perfecte per l'agricultura, no surti del forat i sigui tambe victima de la corrupcio, i en canvi els altres se'n surtin brillantment amb força menys recursos?
He parlat del tema amb diversos companys de professió, que coneixen casos semblants (els eritreus, per exemple) i a la fi sempre arribem a la conclusio de que el mes important pel desenvolupament economic es el desenvolupament personal i social. S'ha escrit molt de l'importancia del protestantisme en el fet que els paisos protestants siguin mes desenvolupats que els catolics, i es podria escriure tambe molt de l'importancia de l'etica laboral, o de la consideracio social del "vivales", que en algunes cultures es menyspreat i en altres tingut per "llest". Com mes va mes em semble que el desenvolupament economic no pot triomfar si la llavor no cau en una terra fertil, en una comunitat que tingui els valors necessaris per a que el desenvolupament sigui possible. Els economistes tot ho arreglen abans posant calers i ara semble que retirant-los, i no es pas això. Però no es d'esperar cap canvi, perque posar calers es relativament facil, retirar-los encara ho es mes, pero crear una comunitat solida, honrada i treballadora es molt dificil, i fins i tot perillos pel poder, perque si tot-hom, cadascu al seu nivell, es corrupte, amb quina cara acusarà ningú de corruptes als governants?
Publica un comentari