Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 10 de juliol de 2005

Al final, resarem perquè hi hagi una segona Normandia


Aquesta vegada, Europa tampoc no serà capaç de derrotar els seus enemics. Durant els anys trenta i els primers dels quaranta del segle passat no va ser capaç d’aturar el nazisme i de fer-hi front pels seus propis mitjans, víctima d’un fals pacifisme i del suposat realisme de les polítiques d’apaivagament. Tampoc, durant els 45 anys següents, va ser capaç per ella mateixa de combatre l’amenaça soviètica. Si va sobreviure va ser gràcies a l’aixopluc del paraigues militar dels Estats Units, al Pla Marshall i a l’empenta nord-americana per a la creació del mercat comú. Ara, als inicis del segle XXI, continua sent incapaç d’afrontar la nova amenaça totalitària: el feixisme islamista. Actualment, al fals pacifisme i a les polítiques d’apaivagament del segle passat s’hi suma una societat comodona i panxacontenta producte d’unes polítiques paternalistes sobreprotectores que la incapaciten per afrontar el risc. Com un nen mimat, la societat europea té pànic a enfrontar-se al món exterior i només vol la satisfacció immediata del seus desitjos, que ha elevat a la categoria de drets. I si els governs no la complauen, fa tota mena de rebaqueries amb la tranquil·litat que garantitza la impunitat del clientelisme electoral. Ni els 191 morts de Madrid, ni els 50 de Londres, ni els que puguin venir faran canviar res. Per seguir tirant de beta, la societat europea responsabilitzarà els seus governs i els dels seus aliats dels crims dels terroristes –ja sigui per l’Iraq i l’Afganistan, pel passat colonial o per l’assassinat d’Abel a mans de Caïm- i els exigiran més i més concessions amb la il·lusió de poder seguir vivint en la bombolla del benestar. Parlar dels morts en atemptat serà -és ja- com parlar dels morts en accidents de circulació. Tot, menys afrontar l’arrel del problema. Mentre tant, però, l’ou de la serp que es va incubar a la república de Weimar s’incuba ara en el si de les comunitats musulmanes que medievalitzen el continent europeu. Repetir que no tots els musulmans són terroristes és una obvietat tan inútil com dir que no tots els bascos són de la ETA. El problema no està tant en aquesta part del silogisme com en l’altra: tots els terroristes vinculats amb Al Qaeda sí que són i se senten musulmans. Europa hauria de controlar d’immediat aquestes comunitats sense falsos complexos multiculturalistes. L’estat de dret dóna instruments suficients, fins i tot excepcionals, per combatre el terrorisme i els que li dónen suport sense vulnerar els drets humans, però cal tenir voluntat política per aplicar-los amb totes les conseqüències. Si no ho fem, no només hi haurà més atemptats sinó que aquests seran cada vegada més letals. Si esperem a reaccionar, quan ens ataquin amb armes químiques, biològiques o nuclears, serà massa tard. Lamentablement, aquest escenari és molt probable si les coses continuen igual. Blair està pràcticament sol en la coral dels autistes europeus. Si les coses segueixen així, la serp de l’islamisme matarà milers de persones; governs dèbils permetran que el burka es legitimi i s’imposi, per no provocar; la sharia avançarà i la democràcia retrocedirà per respecte a la diversitat; als jueus se’ls invitarà a marxar cap a Israel ja que la seva presència ofen els musulmans; les relacions amb els Estats Units es trencaran per conciliar-se amb la umma. Finalment, tindrem la llibertat de triar: o convertir-nos a l’islam o morir com infidels. Aleshores, els supervivents resaran perquè hi hagi una segona Normandia.

ADDENDA.- Sobre el tema, Neopatria escriu a ideesXavui un article que us recomano:
S’imposa prendre decisions, a tot l’Occident. A l’inici de la segona guerra mundial, entre altres mesures, el govern britànic va fer servir la Defence Regulation 18B per empresonar els sospitosos de connivència amb l’enemic; a part d’alguns ciutadans alemanys o austríacs de naixement, el maig de 1940 va ser il.legalitzat el moviment feixista britànic que tenia en sir Oswald E. Mosley el líder principal. La British Union of Fascists era alguna cosa més que un grupuscle, però no es pot anar a la guerra deixant que al teu poble quedi gent que està fent propaganda de les bondats de l’enemic. Mosley i uns 740 militants van anar a la garjola fins que els aliats van tenir guanyada la guerra.

En aquests moments —no és cap suposició: n’estem segurs—, l’enemic té una quinta columna a casa nostra, que circula com peix en l’aigua entre les bosses de població immigrada. Tothom sap què és el Londonistan, on elements com el xeic Omar Bakri; Abu Hamza el-Masri, l’imam de Finsbury Park (el del ganxo), o Abu Qutada, portaveu oficiós de ben Laden, han estat celebrant l’assassinat d’occidentals i predicant contínuament l’odi a les nostres societats basades en valors que els permeten, a ells també, viure lliurement; però això s’ha d’acabar.El que equivocadament anomenem tolerància, resulta que serveix perquè ens matin.