Agraeixo a Michael Parenti l'esforç que ha fet per explicar als visitants d'aquest blog el fracàs del lliure mercat en la crisi del "Katrina" i demostrar que Bush és un reaccionari al que l'importa un pito la vida de la gent, especialment si es pobre i feble. I li agraixo, no només per l'atenció que li mereixo sinó, sobre tot, perquè és un estereotip perfecte d'un manera paradigmàtica de fer crítica, molt pròpia del pensament polñiticament correcte. Aquest estil es caracteritza no per intentar donar respostes concretes als problemes que planteja la realitat dels fets sinó per encolomar-nos la parida ideològica, tan si ve a compte com si no (en cap moment parlo en la meva anotació ni del lliure mercat ni que les adminsitracions afectades ho hagin fet tot bé). La crítica de Parenti és la d'un predicador, d'un capellà de la ideologia "liberal" o "progressista" segons la latitut, que reacciona de la mateixa manera que ho fan els predicadors i capellans del seu revers ideològic, els anarcoliberals, que també han aprofitat la catàstrofe per dir autèntiques parides però en sentit contrari.
Lamentablement, l'atenció mediàtica majoritària se centrarà en el discurs de Parenti i intentarà estirar-lo tant com pugui, no per explicar els fets sinó per erosionar l'administració Bush.
I fan ben fet, perquè si fóssin més escrupulosos amb els fets, una gran part de les crítiques a l'administració federal quedarien sense fonament. És a dir, serien unes crítiques ajustades però no un linxament polític. D'aquesta manera, explicarien que els dics de contenció de Nova Orleans estaven en bon estat i que la seva alçada va ser decidida fa ja algunes dècades, i no per l'administració Bush com es vol insinuar. Explicarien clarament que els dics es van construir en el seu moment sobre la previsió d'huracans de força 3 i que les principals crítiques dels damnificats de Nova Orleans no anaven adreçades, significativament, a l'administració federal o de l'estat de Lousiana, sinó a l'alcalde Ray Nagin, exrepublicà que va guanyar l'alcaldia de la ciutat pel Partit Demòcrata l'any 2002. Aquests fets, però, no acaparen l'interès dels mass media. L'interés es fer caure Bush. I és que hi ha bufetades per descobrir, sigui com siugi, un altra Watergate.
