Les víctimes americanes no són víctimes

Bush és el responsable de totes les guerres que hi ha al món, el responsable de l’augment de la misèria a tots els móns i, fins i tot, el responsable dels huracans que trituren el que queda del món. Han trigat cinc dies a dir-ho, els mateixos cinc dies que ha trigat l’arribada del gruix de l’ajuda humanitària a les víctimes del “Katrina”. Probablement hi ha hagut errors i incompetències en tota la cadena de l’administració, des de l’ajuntament de Nova Orleans a la Casa Blanca passant per la governadora de Louisiana, però també és cert que la dimensió de la catàstrofe ha superat en molt les pitjors previsions. Però a diferència d’altres catàstrofes naturals com, per exemple, la del tsunami que va arrassar a finals de l’any passat les costes del Pacífic, el “Katrina” no ha generat cap moviment important de solidaritat a Europa. Només ha generat crítiques. On són les ONG? On són els espais gratuïts per recaptar ajuda en els mitjans de comunicació? On és la resposta dels governs i de la Unió? Ni tan sols s’ha fet un minut de silenci simbòlic. I és que per a molts europeus les víctimes només ho són si no són americanes. Incomprensiblement, els problemes dels americans -de l'11-S al "Katrina"- continuen provocant entre nosaltres una satisfacció malaltissa. Quants 11-M o 7-J caldran encara perquè ens adonem que tots estem en el mateix vaixell?