Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 3 de setembre de 2005

Les víctimes americanes no són víctimes

Bush és el responsable de totes les guerres que hi ha al món, el responsable de l’augment de la misèria a tots els móns i, fins i tot, el responsable dels huracans que trituren el que queda del món. Han trigat cinc dies a dir-ho, els mateixos cinc dies que ha trigat l’arribada del gruix de l’ajuda humanitària a les víctimes del “Katrina”. Probablement hi ha hagut errors i incompetències en tota la cadena de l’administració, des de l’ajuntament de Nova Orleans a la Casa Blanca passant per la governadora de Louisiana, però també és cert que la dimensió de la catàstrofe ha superat en molt les pitjors previsions. Però a diferència d’altres catàstrofes naturals com, per exemple, la del tsunami que va arrassar a finals de l’any passat les costes del Pacífic, el “Katrina” no ha generat cap moviment important de solidaritat a Europa. Només ha generat crítiques. On són les ONG? On són els espais gratuïts per recaptar ajuda en els mitjans de comunicació? On és la resposta dels governs i de la Unió? Ni tan sols s’ha fet un minut de silenci simbòlic. I és que per a molts europeus les víctimes només ho són si no són americanes. Incomprensiblement, els problemes dels americans -de l'11-S al "Katrina"- continuen provocant entre nosaltres una satisfacció malaltissa. Quants 11-M o 7-J caldran encara perquè ens adonem que tots estem en el mateix vaixell?