Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 24 d’octubre de 2005

El factor humanitari

Alguns analistes militars creuen que els exèrcits esdevindran cada vegada més forces d'ajuda i intervenció humanitària en el cas de grans catàstrofes naturals. I això, segons ells, per dues raons: la primera, perquè disposen dels mitjans, de la logìstica i de la capacitat per actuar ràpidament a gran escala, i la segona perquè els exèrcits de països democràtics, que continuaran cobrint missions de guerra a diversos indrets del món, necessiten guanyar també la guerra de les idees, dels esperits, de l'opinió pública. Aquesta estratègia l'han posada en pràctica els Estats Units d'una manera massiva en la tragèdia del tsunami del sud-est asiàtic i ara en el terratrèmol del Paquistan. Aquestes actuacions han tingut un impacte tan profund entre les poblacions afectades, en ambdós casos de majoria musulmana, que fins i tot Al-Qaeda s'ha vist forçada a reaccionar. Diumenge, el número dos de l'organització terrorista, el doctor Ayman al-Zawahri, va fer públic un vídeo fent una crida als musulmans a socórrer les víctimes del terratrèmol al Caixmir paquistanès. Una reacció que analitza en el seu blog, Ludovic Monnerat:
De ce fait, il est désormais incontestable que l’aide humanitaire constitue pour tous les belligérants une arme dans la conquête des esprits. Les forces régulières et irrégulières, après des années de tâtonnements, ont embrassé la dimension réelle des conflits et accepté le fait que la décision provient d’effets aussi bien offensifs que défensifs, matériels qu’immatériels, létaux que légaux. Les récriminations des ONG contre la confusion supposée entre humanitaire et militaire sont sans objet : lorsque même des groupes armés islamistes se lancent dans l’aide humanitaire si cela correspond à leurs intérêts, c’est que ce type d’action est réservé à tous – et que tous ceux qui le pratiquent peuvent être suspectés d’arrières-pensées prosélytes. En étant pris pour cibles lorsque leurs idées et leur culture sont combattues. Affirmer que la guerre moderne a pris une dimension sociétale n’est pas une vaine expression.