COPE, pitjor el remei que la malaltia

El problema de les queixes contra la COPE no és si aquestes són o no fonamentades. El problema és que les denúncies s’estan dirimint en un àmbit polític i no judicial. En un Estat de dret, jutjar un delicte d’abús en la “llibertat d’expressió”, d’injúria i calumnia, o de falta de veracitat en la informació, correspon als tribunals i no a cap instància política o administrativa. La Llei de l’Audiovisual, aprovada ahir pel Parlament de Catalunya, no fa res més que transferir a un organisme de l’administració, per més autònom que sigui, una facultat que correspon al poder judicial. I aquest sí que és un problema gruixut, perquè afecta a la base del sistema democràtic de la separació de poders i de garanties constitucionals. Els insults de la COPE, els reals i els imaginaris, no afecten els fonaments del sistema democràtic sinó a la seva credibilitat com a mitjà de comunicació. Certes expressions i el to que empren massa vegades alguns dels seus periodistes no m’agrada, però ningú no m’obliga a escoltar-los. Tocqueville deia que la llibertat d’expressió és tant important que hem de tolerar els seus excesos. Aquí, no només no els tolerem sinó que ens emboliquem a crear mecanismes i institucions que acaben siguent un remei pitjor que la suposada malaltia.

ADDENDA:- Text íntegre de l'acord del CAC sobre la COPE | Text íntegre de la Declaració del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre l'exercici dels drets a la llibertat d'informació i a la llibertat d'expressió en l'àmbit de la comunicació audiovisual | La Federació d'Associacions de la Premsa d'Espanya considera incontitucional la Llei de l'Audiovisual | El Col·legi de Periodistes de Catalunya dóna suport al CAC

ADDENDA 2.- Sobre el tema dels límits a la llibertat d'expressió no us perdeu l'article de Ralf Dahrendorf "La libre expresión, en el banquillo".