Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 27 de desembre de 2005

Hi ha un altra Mas

Manuel Mas, diputat del PSC a Madrid i exalcalde de Mataró
He descobert el blog del diputat del PSC a Madrid i exalcalde de Mataró, Manuel Mas, i m'ha sorprès trobar una presa de posició tan inequívocament crítica amb el projecte d'Estatut que enarbola el tripartit, amb el socialista Pasqual Maragall al capdavant.

Conec Manuel Mas de fa molts anys, des de les catacumbes de l'antifranquisme i dels molts anys en que va ser alcalde de la nostra ciutat comuna: Mataró. Com a periodista, he mantingut amb ell una relació habitualment crítica. Això no obstant, no és cap impediment per reconèixer la seva independència de criteri.

En una de les seves últimes anotacions explica el que s'ha trobat mentre feia alguns "bolos" sobre l'Estatut:
He escrito bastante sobre el Estatuto, tanto en Capgros.com como en este blog, y en tono crítico, para pensar que mi posición heterodoxa, distante y ciertamente discrepante sobre la conveniencia, el proceso, y el resultado del proyecto de nuevo Estatuto podría no ser bien recibida y aceptada. Les hablo de porqué pasan las cosas que pasan. Qué perspectiva hay a la luz de las reacciones existentes. Porqué se producen estas reacciones visto el proyecto presentado. Porque se ha hecho este proyecto, y porque en Cataluña hay el ambiente que hay. Empiezo con la transición del 77 y acabo confesando que no sé como se acabará la película. ¡Vaya!, todo lo que ya he dicho en esta bitácora.
Pues, no. Todo lo contrario. Debo manifestar una cierta sorpresa en la reacción que he encontrado en el público asistente, unas veinte personas en cada acto. Les he encontrado receptivos a lo que he dicho, y las intervenciones posteriores a mi exposición no ha sido críticas con mi posicionamiento, sino que corroboran un estado de ánimo que indica un hartazgo del ambiente nacionalista que parece que hasta ha impregnado a los socialistas. Están hartos, ellos son socialistas, no nacionalistas. Pues si, la gente dice que ya es suficiente y me dan las gracias por decirles lo que ellos también piensan. Al menos los que se expresan.

Sobre el disbarat del nou Estatut he trobat més coses, com aquesta que posteja Excomunió:
Amb tots els seus defectes, la Constitució espanyola de 1978 acaba jurídicament i institucionalment amb el nacionalisme espanyol a l'acceptar, entre altres coses, la cooficialitat de les llengues en l'àmbit político-administratiu corresponent i la creació o reconeixement d'institucions polítiques autònomes. Amb la Constitució del 1978, Espanya fa la transició no només d'una dictadura a una democràcia sinó també d'una concepció espanyolista de l'Estat i de la Nació a una altra fonamentada en la societat dels iguals en oposició a la societat dels idèntics, segons expressió de Fernando Savater.

Pel contrari, els pares espirituals i materials de l'actual projecte d'Estatut caminen cap a una altra direcció, i en molts aspectes en sentit invers. El nou Estatut és l'expressió jurídica del revisionisme històric i polític que s'ha manifestat en la demanada d'una segona transició, en oposició a la primera, considerada incompleta i condicionada. I tenen raó. Espanya va fer la transició, però ells no. Mentalment i política, estan situats abans del 78, és a dir, en el millor dels cassos en l'antifranquisme i, en el pitjor, en la guerra civil. Són ells, doncs, els que encara han de fer la transició, no Espanya. El problema, però, és que el seu problema s'està convertint en el problema de tots.