Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 19 de gener de 2006

La ressurecció del fantasma

Si la CIA no s’equivoca, l’enregistrament d’Ossam bin Laden emès avui per Al-Jazeera és autèntic. Així que, la primera pregunta és obligada: per que després d’un any sense donar senyals de vida ha triat aquest moment per fer-ho?

Segons els diversos analistes consultats per les agències de notícies, hi hauria diverses raons.

La primera i la més òbvia seria deixar clar que està viu. Les últimes setmanes s’havia especulat que podria haver mor a mitjans de desembre d’una insuficiència renal que fa anys que arrossega. El fet que el seu número dos, Ayman Al-Zawahiri, fós l’encarregat per primera vegada d’adreçar el missatge als musulmans amb motiu del peregrinatge a La Meca, va fer sospitar que bin Laden era mort o estava molt malalt.

La segona, és que la situació a l’Iraq ha arribat a un punt d’inflexió després de les eleccions de desembre que s’està tornant en contra dels homes d’Al Qaeda. La insurgència sunnita s’està passant a la via política i alguns grups armats s’han enfrontat a trets amb els homes Al-Zaqawi, a qui ja no volen a l’Iraq. Per si això no fós poc, un atac de la CIA va matar el cap de setmana passat alguns dels dirigents d’Al Qaeda, entre ells Midhat Mursi, àlies Abu Khabab al-Masri, de 52 anys, considerat el principal especialista en explosius d'Al-Qaeda.

En aquest context, les paraules d’Ossama bin Laden són patèticament reveladores. D’una banda, intenta donar moral als seus seguidors demostrant que és viu i amençant amb noves accions terroristes en territori nord-americà. D’altra banda, ofereix als americans una treva de llarga durada per reconstruir l’Iraq i l’Afganistan, en un intent de guanyar-se l’opinió pública àrab que s’havia començat a distanciar dels seus mètodes en territori mesopotàmic. Tot plegat, una revelació de la seva feblesa, del seu taló d’Aquil·les. Però feblesa no vol dir derrota sinó impotència. I la impotència dels fanàtics sol acabar en tragèdia.

A diferència del que passa en altres llocs, la Casa Blanca ha deixat clar que no negocia amb terroristes i que no pensa donar cap baló d’oxígen al gran carnisser saudita.

ADDENDA.- Llegiu esl anàlisis de Ludovic Monnerat aquí i aquí.