Carod: “avui s’ha acabat el somni democràtic de definir Catalunya com una nació”

Actualment, la font menys dolenta per saber quin Estatut s’està coent a Madrid és ERC perquè, a diferència de socialistes i excomunistes, no necessiten maquillar la realitat per fer-la més digerible als seus partidaris. Una altra font relativament fiable hauria sigut el PP si, enlloc d’anar-se’n pels “cerros de Úbeda” a recollir firmes per alçar defenses numantines contra el miratge d’un Estatut que ja no existeix, haguéssin tingut l’habilitat política suficient per deixar que Josep Piqué intentés capitalitzar, en la mesura del possible, el que ha estat un fracàs estripitós del tripartit. Per tant, seguirem amb atenció el que diuen els republicans. En aquest cas, el que diu Carod-Rovira del primer dia de discussió de l’Estatut en la Ponència de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats.

El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha lamentat amb "pena" l'acord aconseguit en la ponència de l'Estatut sobre la definició de Catalunya recollida a l'article primer perquè "avui s'acaba amb el somni democràtic de definir Catalunya com el que som, una nació". Al contrari d'allò esmentat minuts abans pel president de CiU, Artur Mas, Carod-Rovira ha deixat clar que "avui no és un gran dia per a Catalunya", perquè en la definició de Catalunya com a nació, "estem igual que fa 27 anys" i s'ha defraudat una "il·lusió col·lectiva" per culpa de la "falta d'ambició política" en determinats aspectes.

En roda de premsa després de la primera reunió de la ponència de la reforma estatutària al Congrés, el líder d'ERC ha destacat que després de la votació d'avui "han desaparegut" de l'Estatut la referència jurídica a Catalunya com a nació, la menció al caràcter plurinacional de l'Estat, així com la referència als drets col·lectius. ERC tampoc ha donat suport al nou redactat de l'article 6 que fa una referència a que cap persona podrà ser discriminada per motius lingüístics. Per a Carod, el PSOE juntament amb CiU, ha donat llum verda a aquesta esmena com "una reacció defensiva davant la campanya de mentides" sobre la situació del castellà a Catalunya, encara que ha advertit que aquesta modificació introdueix una "interpretació perillosa", perquè "pressuposa que hi ha una llengua perseguida a Catalunya que és el castellà, quan la realitat és diferent".