S'acabarà la paciència dels xiïtes?

L'atemptat contra el santuari de Samarra -que ve a ser pels xiïtes el que és la Meca pels sunnites- ha fet babejar de manera obscena diversos mitjans de comunicació que ja han donat per feta la tan anunciada -desitjada?- guerra civil a l'Iraq. Evidentment, com que la història no està predeterminada, aquesta és una possibilitat. Però, serà així? Podrà més la provocació que el desig de pau i llibertat de milions d'iraquians?.

Malgrat que la situació és crítica, la reacció dels principals actors i forces polítiques del país, tan xiïtes, com sunnites, com kurdes, no ha estat la deixar-se portar per la revenja sinó la de tancar files per culminar el procés d'institucionalització democràtica del país amb la formació d'un govern d'unitat nacional, que és l'objectiu que pretenen dinamitar els nostàlgics de Saddam Hussein i els islamistes d'Al Qaeda. L'aiatolà Al Sistani va decretar una fatwa prohibint actes de revenja contra la comunitat sunnita i alts dirigents de la comunitat sunnita va oferir diners per la reconstrucció de la mesquita xiïta, cosa que també va fer el govern. Això no va impedir l'existència de brots importants de violència, però mostra la voluntat política de no caure en la provocació.

El comentari d'Alain Hertoghe és molt assenyat:

La provocation de Samarra aura-t-elle raison de la patience des chiites ? Vont-ils céder à la tentation de conforter par la force communautaire et militaire la majorité parlementaire qu'ils ont gagné dans les urnes ?

Les réactions initiales des autorités chiites à la destruction du dôme de la Mosquée d'or indiquent au contraire leur claire volonté de contrôler la colère de la rue. Par conviction que l'horizon démocratique et unitaire est le seul garant d'un avenir pacifique pour un peuple fatigué de tant de guerre et de violence. Par nécessité de préserver le soutien financier de la coalition américano-britannique et de la communauté internationale à la reconstruction du pays.

Rien ne permet de douter à ce stade de la maturité de l'immense majorité des Irakiens. L'attentat de Samarra va les obliger à serrer les rangs.

ADDENDA.- Iraq the Model explica que la distribució geogràfica dels atacs a les mesquites sunnites a Bagdad mostra tres coses:

1.- Que les accions estan organitzades i no són espontànies.
2.- Que es fan contra determinades mesquites sunnites de manera discriminada.
3.- Que totes les mesquites afectades estan en una zona adjacent a la zona Sadr city, la zona controlada pel clerge xiïta rebel, i la majoria dels atacs d’ahir s’atribueixen a les seves milícies.

The sense in the streets and the statements given by some Shia clerics suggest that retaliation attacks are organized and under control and are focusing on mosques frequented by Salafi and Wahabi groups and not those of ordinary Sunnis.

Looking at the geographic distribution of the attacked mosques, I found they were mostly in areas adjacent to Sadr city forming a line that extends from the New Baghdad district in the southeast to al-Hussayniya in the northeast.

The Association of Muslim Scholars is accusing the Sadrists in particular, actually it's not only the Association that accuses the Sadrists, most people here in Baghdad point out the role of Mehdi army of Sadr in carrying out most of the attacks.
The Association is trying to remind Sadr of the their times of solidarity during the battles in Najaf and Fallujah yet they are condemning his message to his followers in which he called for keeping up and escalating the "protests".

També explica que els líders sunnites s’han negat a participar en una reunió amb la UIA, proposada pel president Talabani, fins que el govern no condemni també els atacs contra les seves mesquites. Talabani ha acceptat la petició i ha fet públic un comunicat de condemna que s’ha distribuit als mitjans de comunicació. Ara, la situació s’ha tranquil·litzat, segons el bloger Iraq the Model.

The situation is still very tense but the good thing is that the Sunni have not returned the attacks and I hope the Shia have satisfied their vengeance by now because I don't want to even think of what can happen if this situation lasts longer than this.