Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 2 de març de 2006

Un nou atemptat contra la llibertat d’expressió

Un home sense identificar va col·locar ahir un explosiu al teatre Alfil de Madrid, on s'està representant l'obra "La revelación", del polèmic còmic italià Leo Bassi, i que no va arribar a explotar. Un vigilant va veure com un home fugia després d'encendre una metxa connectada a un recipient amb gasolina i pólvora que portava un temporitzador. Si hagués explotat, s'hauria produït un incendi de grans dimensions en començar l'obra, amb unes 200 persones al teatre. En "La revelación", Bassi defensa l'ateisme, i des de l'estrena ha rebut moltes crítiques de l'extrema dreta que la qualifiquen de "blasfema". (Més informació, aquí)

No m’agrada Leo Bassi, però no perquè critiqui la religió sinó perquè el seu estil satíric no em fa gràcia. Però Bassi té tot el dret a expressar les seves idees o la falta d’elles. I no només hi té tot el dret, sinó també de fer-ho amb totes les garanties de seguretat i protecció de l’estat de dret.

Això em porta a formular les preguntes següents:

Tindrà el govern la mateixa actitud que ha tingut en relació a les caricatures de Mahoma?

Demanarà a Leo Bassi que no ofengui la religió catòlica?

Considerarà que Bassi s’ha d’autocensurar i cedir així a la coacció dels que li han posat una bomba?

Fins a quin punt la impunitat que s’ha donat als islamistes en l'afer de les caricatures de Mahoma ha esperonat els fonamentalistes catòlics a respondre de la mateixa manera?

Com deia Albert Camus, recordat l’altra dia per Pilar Rahola; “la tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates”.