
Evo Morales acaba de guanyar la seva primera batalla contra el capitalisme salvatge i el neoliberalisme. Després de firmar la santa aliança antiimperialista amb Venezuela i Cuba, el cocaler ha nacionalitzat tot el petroli i el gas bolivià. Es la tercera vegada en menys de cent anys que Bolívia comet el mateix error. Però l'experiència passada no serveix de res, perquè ja se sap que si el socialisme fracassa no és perquè estigui equivocat sinó per la maldat intrínseca de l'imperialisme. Si el comunisme fos una relíquia de la història, si fes segles que hagués desparegut de la faç de la terra, potser no seria tan sorprenent que algun desinformat el redescobrís i el volgués implementar a casa seva. Però, no. La realitat d'aquests règims és perfectament comprobable a Cuba o Corea del Nord, i els seus efectes es poden mesurar encara a l'antiga Unió Soviètica i a la Xina, on el partit comunista està disposat a fer la revolució capitalista a canvi del monopoli del poder polític. Bolívia ha optat pel camí que porta de la pobresa a la misèria, igual que Cuba. I el desastre no trigarà gaire en arribar, sobre tot quan s'assequi la mànega petrolera d'Hugo Chavez.
Lo que América Latina está dejando pasar, per Jorge Valín.