Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 6 de juny del 2006

El príncep Zapatero i l'Estatut de la ventafocs

L'inici de la campanya pel referèndum de l'Estatut no podia ser més decebedor, sobre tot pels partidaris del sí. Llevat de CiU, que està més contenta que un tonto amb un llàpis, ICV i sobre tot el PSC semblen estar cansats abans de començar.

Aquests primers dies de campanya oficial s'han assembat més a un funeral que a una boda. Tot un preludi del que pot arribar a passar. És a dir, que aquest Estatut sigui la repicada de campanes pel funeral col·lectiu de la classe política catalana.

Si Catalunya necessitava un Estatut, ni era aquest ni s'havia d'haver fet de la manera com s'ha fet. Com a català, com a ciutadà de Catalunya, mai m'havia sentit tan malament, tan incòmode, tan estafat. El conjunt de la classe política catalana, amb tan poques exepcions que ara mateix no en recordo cap, ha actuat amb una petitesa asfixiant, amb una frivolitat irresponsable i amb un despreci autista per l'opinió d'una gran majoria de ciutadans. I és que de l'Estatut, de les relges del joc, tothom se'n ha volgut fer un trajo a mida.

Un vestit per anar a la festa de Madrid on finalment el príncep Zapatero calçaria l'Estatut, com si fos la sabateta perduda de la ventafocs, al peu més acomodatici. Tot plegat, un conte de fades. Un somni surrealista. Però les ficcions no solen durar gaire. La carrossa estatutària acabarà per convertir-se en la carbassa que mai ha deixat de ser i l'última campanada que acomiadarà el diumenge 18 de juny ens tornarà a fer tocar de peus a terra. O, si més no, això seria el desitjable.


ARCADI ESPADA COLPEJAT PER UN GRUP D'INDEPENDENTISTES A GIRONA

Ho acabo de llegir a Periodistadigital.com:

Los acontecimientos van en cascada. El miembro de la plataforma Ciudadanos de Cataluña, Arcadi Espada, ha sido agredido a la entrada del auditorio Narcis de Carreras de Gerona, donde iba a pronunciar una conferencia sobre el Estatuto. Espada fue golpeado e insultado ante la actitud pasiva de los Mossos d'Esquadra. Tras la conferencia, los agresores le esperaban en la calle con gritos de "Visca Terra Lliure".

El periodista y fundador de Ciutadans de Catalunya, Arcadi Espada, se disponía a dar una conferencia de rechazo al Estatuto catalán cuando fue agredido en el auditorio Narcis de Carreras de Gerona, a las 18.30 horas.

Un grupo de entre veinte y treinta independentistas catalanes han increpado a Arcadi Espada con insultos de "fascista", le han zarandeado y le han golpeado en diferentes partes del cuerpo. Espada fue golpeado en la cabeza y una pierna.


Per què no hi ha pràcticament imatges d'aquest atac? Perquè no interessa. Perquè els grans mitjans no es molesten en fer el seguiment d'un petit partit, ja que només tenen temps per seguir els partits del règim. I perquè, si els seguíssin, potser es veurien en l'obligació professional de mostrar coses poc convenients per a la imatge que el règim vol donar d'aquest país. És per això que veurem repetides fins al vòmit les imatges d'Abu Graib però no com li trenquen la cara a l'Arcadi.

No hi havia càmares, però hi havia la periodista Victòria Prego, que relata així, fil per randa, els esdeveniments:
Los berridos arreciaron y las amenazas subieron de tono. "¡Como me hagas una foto te doy una hostia que te mato, hijo de puta!", dice un energúmeno corpulento, muy rubio, de dos metros de alto y otros tantos de envergadura, con el pelo rapado al cero pero dejándose el pelo largo por la coronilla, a modo de coleta 'sauvage'.

En esto un individuo mayor, que los 50 años ya no los cumple seguro, se acerca con una cara de odio —que yo le vi porque estaba a 30 centímetros de mí— e intenta pegar a uno de los de Ciutadans. Le empuja violentamente y le levanta la mano. A continuación lo intenta conmigo, pero no llegó a pegarme. Le faltó un pelo.

¿Estarían presentes en todo este episodio los Mossos d'Esquadra? Si ellos lo dicen yo no lo dudo, pero en ese caso su incompetencia fue sideral. Porque allí siguieron los tíos y las tías, gritando insultando y amenazando.

Hasta que llegaron aquellos a los que estaban esperando: Arcadi Espada y sus compañeros. Entonces se abalanzaron sobre el pequeño grupo y el cincuentón que me había querido pegar pegó a Arcadi Espada.

Yo estaba, de nuevo, a pocos centímetros de la cabeza de Arcadi. Le pegó fuerte, todo lo fuerte que pudo, en la nuca. Espada se revolvió instintivamente y le lanzó una patada que no llegó a darle porque el tío se escabulló mientras seguía gritando. Los demás fascistas se lanzaron contra los miembros de Ciutadans para agredirles y vapulearles.

Todo esto se produjo en medio de un tumulto extraordinario, con decenas de personas metidas en el vestíbulo de la Fundación, un espacio de no más de ocho metros cuadrados. Yo llegué a tener miedo de que me aplastaran contra la pared. "¡Fascistas, hijos de puta, fuera de aquí!", aullaban mientras atacaban a los ciudadanos e intentaban forzar la puerta de seguridad para acceder al edificio.

Varios de los miembros de Ciutadans resultaron con contusiones y hematomas.


El text íntregre, aquí.