Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 7 de juliol del 2006

Dret a la felicitat o dret a la recerca de la felicitat?

Dimarts passat, 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units, era una bona ocasió per reflexionar sobre els models constitucionals, especialment després de l'aspre debat sobre l'Estatut i les seves reals i imaginàries violacions de la Constitució espanyola. Una reflexió com aquesta no comença ni s'acaba amb una anotació perduda en la blogogalàxia. Però, de vegades, una pinzellada pot ser molt més suggerent que una enciclopèdia. És la pinzellada que ha fet el jurista liberal de Le Mont de Sysyphe:
On remarquera que la déclaration d'indépendance parle d'un droit à la recherche du bonheur et non d'un droit au bonheur. Là est finalement toute la différence entre le libéralisme et le socialisme. L'état n'est pas la pour nous garantir un resultat final (ce qui mène en dernière conséquence et inévitablement au totalitarisme) mais au contraire doit ("seulement") permettre à l'initiative individuelle de se développer. Comme le faisait remarquer Ludwig von Mises, socialisme et libéralisme ne se distinguent point par le but qu'ils poursuivent, mais par les moyens qu'ils emploient pour y atteindre.

Text de la Declaració d'Independència: facsímil de l'original.