Aquest país no té remei.D'una banda, el sectarisme del govern Zapatero que no ha sapigut ni tan sols nedar i guardar la roba diplomàtica en un moment en que l'actitud internacional cap a Israel ha sigut més comprensiva que en el passat. Per acabar-ho d'adobar, ZP no ha tingut el reflexe d'evitar ser investit amb la kufiya. Un reflexe que sens dubte hauria tingut si l'hi haguesin volgut penjar una esvàstica o la bandera espanyola preconstitucional. Paraules i gestos que han creat un nou incident diplomàtic que no fa res més que tornar a deixar la política exterior espanyola a la cuneta de la comunitat internacional .
D'altra banda, la incoherència d'una oposició que no perd passada en atacar justificadament el govern però que és incapaç de convocar, com s'ha fet a molts països del món, ni una sola manifestació de suport a Israel. A tot arreu, als Estats Units, Itàlia o França, s'han fet manifestacions a favor i en contra d'Israel. A Itàlia, fins i tot l'esquerra s'ha dividit, i una part ha donat suport als jueus i l'altra als xiïtes. Tothom s'ha manifestat i ha fet us de la llibertat d'expressió de la manera que li dictava la seva consciència. Aquí, no. Aquí només hi hagut els de sempre manifestant-se contra dels de sempre.
Això sí, sempre ens quedarà l'exili de sempre.
