Seguir a l'Afganistan, tornar a l'Iraq

La presència de tropes espanyoles a l'Afganistan i no a l'Iraq no te cap mena de justificació. Inicialment, la podia tenir ja que un conflicte es va fer amb el consentiment de l'ONU i l'altra no. Actualment, però, les tasques militars i les de reconstrucció són idèntiques. I sobre tot, les dues tenen el suport explícit del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Sí, sí, les dues. El 16 d'octubre del 2003 el consell de seguretat aprobava la resolució 1511 que autoritzava l'actuacíó d'una força multinacional a l'Iraq:

13. Determina que la provisión de seguridad y estabilidad es esencial para llevar a buen término el proceso político indicado en el párrafo 7 supra y para la capacidad de las Naciones Unidas de contribuir eficazmente a ese proceso y a la aplicación de la resolución 1483 (2003), y autoriza a una fuerza multinacional bajo mando unificado a que tome todas las medidas necesarias para contribuir al mantenimiento de la seguridad y la estabilidad en el Iraq, incluso con el fin de asegurar las condiciones necesarias para la aplicación del calendario y el programa y para contribuir a la seguridad de la Misión de las Naciones Unidas de Asistencia para el Iraq, el Consejo de Gobierno del Iraq, y otras instituciones de la administración provisional iraquí, y la infraestructura humanitaria y económica fundamental;

I el 8 de juny del 2004, encara no tres mesos abans de la precipitada retirada espanyola, el Consell de Seguretat aprobava la resolució 1546 refermant el mandat de la força multinacional respecte l'Iraq, que diu textualment:

9. Señala que la presencia de la fuerza multinacional en el Iraq obedece a la solicitud del nuevo Gobierno provisional del Iraq y, por consiguiente, reafirma la autorización de la fuerza multinacional bajo un mando unificado establecida en virtud de la resolución 1511 (2003), teniendo en cuenta las cartas que figuran como anexo de esta resolución;
10. Decide que la fuerza multinacional estará autorizada a tomar todas las medidas que sean necesarias para contribuir al mantenimiento de la seguridad y la estabilidad en el Iraq, de conformidad con las cartas que figuran como anexo de esta resolución y en las que se consigna, entre otras cosas, la solicitud del Iraq de que se mantenga la presencia de la fuerza multinacional y se describen las tareas de esta fuerza, en particular para la prevención y disuasión del terrorismo, de modo que, en-tre otras cosas, las Naciones Unidas puedan cumplir su función de ayudar al pueblo iraquí, enunciada en el párrafo 7 supra, y que el pueblo iraquí pueda ejecutar libre-mente y sin intimidaciones el calendario y el programa del proceso político y bene-ficiarse de las actividades de reconstrucción y rehabilitación;

És a dir, que des de finals del 2003 i meitats del 2004, hi ha un mandat de les Nacions Unides que crida a tota la comunitat internacional a donar suport a la lluita contra el terrorisme i la reconstrucció de l'Iraq. Un mandat similar al que ja existia des del primer dia per a l'Afganistan.

L'Afganistan i l'Iraq són dos fronts del mateix combat contra el terrorisme i per l'extensió de la llibertat i la democràcia al món. Dos fronts que no es resoldran d'un dia per l'altra, perquè la lluita contra el feixisme islamista no ha fet sinó començar, però que pot ser molt més ràpid i menys costós si hi dediquem l'energia i els recursos necessaris.

A finals d'any l'OTAN duplicarà els seus efectius a l'Afganistan, passant del 8.800 actuals a 18.000, provinents de 26 països de l'Aliança Atlàntica, que se sumaran a les forces de la coalició liderada pels EUA que també compten amb 19.000 efectius. Amb aquesta equivalència de forces, l'any vinent, el 2007, totes les forces desplegades a territori afganès s'uniran sota un comandament únic.

Tots aquests efectius hauran de servir per acabar amb la insurgència dels talibans i d'Al Qaeda al sud de l'Afganistan, on hi ha la gran part del conreu de l'opi generador de l'heroïna amb la que els islamistes financen la seva guerrilla.

Les ofensives dels talibans dels últimes dies no són res més que la voluntat de posar morts europeus sobre la taula per intentar ínfluir en l'opinió pública i intentar aixií evitar l'ampliació dels efectius militars de l'OTAN.

La contribució més important que pot fer Espanya a la pau i la democràcia és reforçar la seva presència militar a l'Afganistan i tornar a l'Iraq. Els afganesos i els iraquians no tenen la culpa de les nostres picarbaralles cainites.