Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 13 d’octubre de 2006

Una equació immoral

Quan els agressors colpejen les víctimes i aquestes no es defensen, no és notícia. Quan la víctima s’hi torna, les imatges surten per esmorçar, dinar i sopar a totes les pantalles de televisió. Políticament, Garcia Albiol hauria d’haver tingut més sang freda però humanament és difícil demanar als que estan sempre a primera línia que siguin uns herois, imperturbables a les amenaces, a la pressió i a la por.

Però aquesta eixgència perquè les víctimes es comportin i posin bona cara al mal temps no és res més que una coartada per poder dormir tranquils. Si les víctimes posen bona cara despareixen com a víctimes i esdevenen una anècdota. I així, el món fantàstic en el que vivim roman intacte.

Aquesta és la llei moral que s’ha imposat a casa nostra. Fer veure que aquí no passa res. Fer creure que a Catalunya regna l’equilibri i l’harmonia, lluny de les navallades de la primitiva i bàrbara política espanyola. I quan l’equilibri es trenca i no es pot amagar, corre-m’hi tots a restablir-lo, igualant l’amenaçat amb aquell que l’amenaça. Una equació immoral.

Arcadi Espada ho explica molt bé en referència a la premsa socialdemòcrata:
Este es el mundo socialdemócrata y estos sus rasgos fundamentales. Unas gentes llegan a un lugar público para hablar de política. En la puerta les han organizado, con la colaboración por pasiva de la policía, unas horcas caudinas. Insultan: hijo puta, lárgate, mierda, fascista. Golpean cacerolas: en la boca del oído de los que pasan. Les zarandean, les golpean, los fríen a toquecitos subterráneos en el estrecho pasillo, cada vez más agobiante. Los que pasan aguantan. El límite está, naturalmente, en el dolor. El umbral del dolor, que es diverso. Uno de los que pasan, frito, extiende su brazo y se abre paso. La secuencia. El PP también pegó, dice la Ser. Pura justificación del terrorismo. Nunca pensé que llegasen tan lejos.


ADDENDA.- He trobat a You Tube la secuència completa dels fets de Martorell. Les televisions han mostrat només els últims segons, quan Garcia Albiol dóna una bofetada a un manifestant. La secuencia completa permet veure com la gent del PP es agredida primer.