ETA

Tots els procesos de pau que recordo s'han fet sempre sobre la base de que, com a mínim, una de les parts havia arribat a la convicció que no podria obtenir la victòria per la força i que, per tant, acceptava negociar una rendició més o menys honorable. És a dir, salvar la pell i la cara obtenint la gràcia penal i la legalitat política. Aquest és, per exemple, el cas de l'IRA. Però dubto que sigui el cas d'ETA. Certament, fa tres anys que l'organització terrorista basca semblava estar molt afeblida i a punt del col·lapse, però tots els indicis posteriors porten a creure que s'ha revifat, que ha tornat a regenerar-se aprofitant, una vegada més, la treva. El fet que demostra que ETA no vol rendir-se és que les condicions que posa per a la negociació no són altres que l'acceptació per part del govern espanyol dels elements essencials del seu programa polític. Una acceptació que pretén aconseguir amb el xantatge de reprendre la violència. ETA ho explica més clar que mai a l'últim número de la seva revista "Zutabe" que avui recull Gara:

«El compromiso de ETA es claro. Tiene la firme voluntad de dar una salida democrática al conflicto mediante la negociación. Pero, con la misma firmeza, decimos que ETA no aceptará que el Gobierno español utilice tácticamente el proceso para imponer un nuevo fraude a Euskal Herria y mantener la situación de opresión sobre nuestro pueblo. Lo hemos dicho claramente: si continúan esos ataques a Euskal Herria, ETA responderá».

Com qualsevol govern, Zapatero va fer bé d'intentar sondejar ETA i veure quines possibilitats hi havien d'accelerar la seva desaparició. Però saber això no requereix ni gaire temps ni gaires esforços intel·lectuals. Requereix simplement preguntar clarament a ETA si està disposada a renunciar a la violència, entregar les armes i a defensar el seu programa polític com un partit més, sotmetent-se al veredicte de les urnes. Si és així, es poden començar a negociar les modalitats de l'entrega de les armes, les possibilitats de gràcia als presos i les maneres de transformar una estructura militar en una organització política ajustada a la legalitat democràtica. Pel contrari, si ETA el que vol és negociar l'acceptació de tot o part del seu programa polític com a condició de la fi definitiva de la violència, no hi ha negociació possible. El problema per a Zapatero és que és això i no una altra cosa el que ETA vol. I al no voler-ho veure des del primer moment, Zapatero ha caigut, o s'ha ficat, en un parany. Un parany del que quan més trigui a sortir-se'n, pitjor.