La democràcia, diuen, és un sistema que permet als ciutadans treure i posar governs sense violència. I si bé la democràcia representativa no permet que els ciutadans decideixin directament sobre totes i cadascuna de les lleis que es debaten i s'aproven al parlament, si que els faculta perquè cada quatre anys puguin dir-hi l'última paraula. El problema és que fins i tot això se'ls escamoteja quan existeix un sistema electoral proporcional, com és el nostre.
Un clar exemple d'aquesta limitació l'acabem de tenir a les eleccions catalanes de dimecres passat. La gent va anar a votar, però seguim sense saber qui governarà. Les eleccions no han servit perquè la gent decideixi qui mana i qui no, sinó per donar un txec en blanc als partits perquè es reparteixin el poder segons els convingui. D'aquesta manera, el partit que ha obtingut més vots i més escons pot ser relegat a l'oposició per un pacte entre altres partits, com ja va passar fa tres anys. Aquestes són les delícies que permet el sistema electoral proporcional. Un sistema que beneficia la partitocràcia i converteix en indirecte el vot dels ciutadans.
Això no vol dir que el sistema majoritari no tingui també els seus inconvenients. No hi ha sistema perfecte. Però posats a triar entre un sistema que afavorieix el poder dels partits i un altra que afavoreix el poder dels ciutadans, amb quedo amb aquest últim.
