Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 6 de novembre del 2006

Una sentència històrica




La sentència dictada diumenge per un tribunal iraquià contra Saddam Hussein és una sentència històrica en una regió de dictadors impunes com és el Pròxim Orient. Es pot estar a favor o en contra de la pena de mort, però no es pot ignorar la significació jurídica, social i històrica d'aquesta sentència que condemna per primera vegada a la regió un president genocida per violació dels drets humans. Per arribar fins aquí no només va ser necessària una guerra que derroqués Saddam Hussein, sinó també i sobre tot la valentia d'un tribunal i d'uns testimonis que han fet front a tota mena d'amenaces i riscos pera conseguir que es fés justícia, així com per l'existència d'un govern que ha respectat no només la independència del tribunal sinó que permès que aquest actués d'acord amb el dret positiu i no segons la llei de la sharia.

Us recomano l'anàlisi que fa avui Guy Sorman sobre el judici:
c’est la première fois qu’une destitution est ici imposée par le droit, selon des procédures juridiques incontestables. Le tribunal de Bagdad introduit, dans la civilisation arabo-musulmane, des notions juridiques qui ne doivent rien au Coran et à ses mille interprétations circonstancielles : le monde arabo-musulman passe ainsi dans le camp des droits de l’homme, de l’universel : il reconnaît la notion de crimes contre l’humanité. Ce que Saddam Hussein ne peut pas comprendre ; sans doute, est-ce aussi trop tôt pour qu’une partie du monde arabe le comprenne. Mais ce monde arabo-musulman, grâce au procès, a quitté la tradition tribale fondée sur la race et la vengeance, pour rejoindre la norme d’une civilisation universelle et moderne. Le verdict a également le grand mérite de qualifier enfin clairement la dictature de Saddam Hussein et de bien d’autres de ses comparses dans la région : ce n’était pas un despotisme éclairé comme Saddam sut en persuader certains en Occident ; ce n’était pas non plus un régime laïc contre l’obscurantisme islamiste. Le régime de Saddam était tout bonnement une dictature raciste, fondée sur le pouvoir exterminateur de sa tribu sunnite contre le chiites et les Kurdes. La qualification de crime contre l’humanité s’applique donc parfaitement à son cas, très proche de l’accusation de génocide qui aurait pu aussi être retenue.
La totalitat de l'article, aquí.