Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 11 de gener del 2007

És la llibertat, estúpids!

Si Batasuna fos una organització neonazi o d’extrema dreta faria anys que estaria il•legalitzada i a tothom li semblaria molt bé. L’existència d’una “base social” (perquè els partits d’extrema dreta també tenen votants) ni tan sol es tindria en compte. Si demà s’il•legalitzés a França el Front Nacional, la gran majoria dels que defensen la legalitat de Batasuna estarien encantats. I és que per aquesta mena de gent, la vulneració de les llibertats fonamentals per la dreta és un escàndol, mentre que la mateixa vulneració de la llibertat per l’esquerra és aceptable -tolerable si més no- ja que respon a una suposada “necessitat històrica” que pretén acabar amb alguna “opressió”. Per aquesta gent, la línia divisòria no és la que separa la democràcia i la llibertat de la dictadura i el totalitarisme, sinó la que oposa la dreta a l’esquerra. És a dir, la que oposa bons i dolents, àngels i dimonis, segons determina el manual ideològic d'instruccions.

Fa uns quants anys, poc abans de la seva mort, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar Mario Onaindia en una conferència que va fer a Mataró. L’exetarra condemnat a mort en el consell de guerra de Burgos i aleshores dirigent del Partit Socialista d’Euskadi, explicava que no li feia cap vergonya lluitar per la llibertat al costat del Partit Popular. Explicava que les seves idees polítiques i el seu estil de vida personal eren molt diferents al de la majoria de membres del PP, però això no era, ni havia de ser, cap obstacle per estar plegats a la mateixa trinxera, ja que per damunt de totes les diferències els demòcrates tenen un mateix mínim comú denominador: la defensa de la llibertat i la democràcia contra el fanatisme, la violència i el totalitarisme.

No és estrany, doncs, que el llibre de memòries d’Onaindia es titulés: “El precio de la Libertad”. I no és estrany perquè el problema d’Euskadi és un problema de llibertat.

Llibertat, la paraula que precisament la UGT no vol que surti a la pancarta que ha d’encapçalar la manifestació de dissabte a Madrid contra l’atemptat de Barajas. Una oposició que no entenen les víctimes socialistes i ugetistes d'ETA, com molt bé explica Maite Pagazurtundúa a "El correo digital".

Aquest despreci per la llibertat és el que ha portat a Maite a publicar una carta inèdita del seu germà -assassinat ara fa quatre anys per ETA- adreçada a l'artista basc, Agustín Ibarrola, en defensa precisament de la llibertat:

«Andoain, 7 de noviembre de 2001.

Estimados Agustín y Mari Luz:

Soy Joxeba Pagazaurtundúa, de Andoain, hemos estado juntos en Andoain y en vuestra casa. Era amigo de José Luis López de la Calle. Espero que con esta presentación os situaréis sobre mi persona.

¿Nos ha dolido! Nos ha dolido hasta el infinito el nuevo ataque integrista a la obra de Agustín.

Es imparable la ola fascista que nos asedia. Está alimentada desde el fascismo, desde el sabinismo más exacerbado, desde la intolerancia más inquisidora.

Pero a pesar de ser imparable, puede ser eludida, esquivada, desviada. No podemos cejar en el empeño de defender nuestras ideas, la tolerancia, el mestizaje, la democracia y la LIBERTAD.

Los mensajeros de la muerte, de la incultura, de la ignorancia y el racismo no pueden callarnos, ni evitar que nuestra voz se alce en defensa de los eternos valores de la vida y la libertad.

Somos más y somos mejores. A pesar de que los mensajeros del terror griten más alto. Vuestro bosque, el bosque de Oma, es un referente para las buenas personas que habitan esta atribulada Euskadi.

Es más, tu txapela y tu bigote, tus gafas colgando de la cuerda, son el símbolo libre de unos ciudadanos que se asfixian por falta de aire y sólo lo encuentran en personas como tú, como vosotros.

¿Adelante! ¿No podemos parar! Aunque nos cueste. Hoy más que nunca sois necesarios para la causa más importante de Euskadi: LA LIBERTAD .

Agustín, Mari Luz: Recibid un fuerte abrazo, apoyo y solidaridad desde Andoain de vuestros amigos de estos lares.

SALUD Y LIBERTAD.

Joxeba».

Després de publicar la carta, com a testimoni i testament del seu germà, Maite conclou:


Su viuda y su madre no encuentran consuelo al ver el espectáculo de bronca y presión, de cegueras políticas voluntarias o involuntarias, de tantos autosatisfechos y vanidosos de lo suyo actuando en el escenario público de todos. La palabra libertad tal vez no vaya en la pancarta de la manifestación del sábado en Madrid. UGT pone problemas. Ojalá reconsideren lo que significaba para Joxeba, afiliado a UGT hasta el día de su asesinato. Me gustaría que tuvieran en cuenta durante un minuto, no más, lo que significa ese lema para su viuda, para su hermano y para mí misma, todavía afiliados todos a UGT. Lo que significa para los Ibarrola: Mari Luz y Agustín, para tanta gente valiente.