Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 8 de febrer de 2007

Guerracivilisme

Gràcies a l'anotació que ha fet Leonor Alcántara en aquest blog he tingut coneixement de l'article que J. A. González Casanova va publicar ahir a l'edició catalana d'El País. Un article en el que, entre altres coses, diu això:


En estos días hemos asistido al suicidio político de ambos polos del antisistema democrático, emparejados en ser derechas extremas, pues les une idéntica mentalidad totalitaria, so capa en el PP de falso afán liberal y, en ETA, de nacionalismo. Unos perpetúan el desprecio a la democracia de los viejos partidos conservadores, y los otros resucitan la "democracia de alpargata" del carlismo violento, que tras la defensa popular de los fueros vascos ocultaba el absolutismo más reaccionario. Su emparejamiento objetivo frente al actual Estado social y democrático de derecho denuncia su aparente enemistad radical, que ya no engaña a nadie, pues a los grupos políticos , como a las personas, hay que juzgarlos por lo que hacen y no por lo que dicen. Si liberales y carlistas impidieron la democracia española durante el siglo XIX y, unidos al golpista Franco, la erradicaron en el XX por las armas, ahora sus respectivos herederos mentales siguen apoyándose mutuamente en su feroz combate contra el Gobierno legítimo y electo de la ciudadanía. Pero el atentado de Barajas y la bochornosa actitud del aznariano Rajoy culpando del mismo (como en el 11-M) a Zapatero y no sumándose a la protesta general contra el atentado tras manipular fríamente a las víctimas del terrorismo han supuesto el suicidio político de quienes comprueban, sin reconocerlo nunca, su nulo futuro ante el veredicto de las urnas. De ahí que sus últimos actos constituyan más bien el levantamiento de un acta de últimas voluntades.

Lamentablement, aquest paràgraf el subscriurien sense tocar-hi una coma moltes persones a Catalunya. Hi ha molta gent que pensa així. El que és sorprenent és que algú s'atreveixi a posar-ho per escrit. González Casanova ha estat sempre una persona intel·ligent, encara que de vegades imprudent. Ja va tenir un greu disgust amb el PSOE fa més de vint anys quan en una reunió semipública dels socialistes a Mataró va qualificar la LOAPA de "bodrio". Però aquesta vegada no ha estat un excés verbal, sinó un article pensat, escrit, rellegit i esmenat abans de la seva publicació. Es pot estar en contra del PP políticament i ideològica, però hi ha una línia de demarcació entre la llibertat de crítica i la calúmnia que no es pot traspassar impunement.

Per què ho ha fet González Casanova? Per imprudència? Per fer mèrits i treure's l'espina de la LOAPA? No ho sé. Però el que si veig cada dia més clarament és que vivim una confrontació política que s'expressa en termes gairebé guerracivilistes. Tot s'hi val. Tothom es veu en cor de dir-la més grossa. Ara per ara, aquest clima es desenvolupa en clau de psicodrama. Esperem que no ho faci mai en clau de tragèdia.