Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 23 de març de 2007

Busco feina

Diuen que defensen la llibertat d’expressió, el pluralisme, el dret a la diferència i no sé quantes coses més. Però, quan ho fan, només és de portes cap enfora. El “centralisme democràtic” pot tolerar certes incomoditats internes, però mai que les discrepàncies surtin obertament a la llum.

Si Hermann Tertsch hagués treballat a TVE quan governava el PP i l’haguessin sancionat per participar esporàdicament com a comentarista en un programa de la SER, avui seria un heroi. Els sindicats, comitès professionals, associacions i col·legis de periodistes de tota Espanya haurien endegat una campanya contra els intents de la dreta reaccionària de limitar la llibertat d’expressió i informació. I Hermann Tertsch no hauria estat sancionat i molt menys acomiadat. Pel contrari, la seva cotització professional hauria augmentat encara més.

Però quan són ells els que acomiaden –els progres, els políticament correctes, els bons de totes les pel·lícules- no es mai un atemptat contra els drets constitucionals o laborals de l’afectat, sinó un simple tràmit per prescindir d’una estranya persona que, havent-se allunyat incomprensiblement de la posició correcte, podria crear confusió als lectors o a l’audiència.

El cas de Hermann Tersth no és el primer, ni serà l’últim. Però seria una imbecilitat quedar-se amb els braços creuats i no fer res, resignar-se davant el predomini aclaparador del pensament únic i tirar la tovallola. Hi ha necessitat en aquest país d’un projecte informatiu lliure i veraç. Qui s’hi apunta?