Com va anar

F.C. m'envia per mail aquesta explicació de com han anat les coses entre els nacionalistes més nacionalistes de tots. Ja ho dèiem, pura comèdia.

El diputat d'Unió, Toni Castellà, tenia l'ordre del secretari general de CiU, Josep-Antoni Duran, de transaccionar la proposta de CiU en el mateix sentit que la d'ERC però sense que contingués cap retret al líder de la federació nacionalista. De les converses mantingudes entre Toni Castellà i Xavier Vendrell en va sortir la proposta transaccionada que afirmava que:

"davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l'Estatut o en faci una interpretació restrictiva, el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat de contemplar sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d'autogovern de Catalunya, inclosa l'exercici efectiu en referèndum del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, per poder fer efectiu el dret democràtic a decidir sobre la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea."

La transacció era assumible tant per CiU com per Esquerra i podia obtenir la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, deixant les forces espanyolistes en minoria. De fet, Xavier Vendrell va donar l'OK a la transacció a títol individual al diputat Toni Castellà. CiU considerava que el Parlament de Catalunya podia recolzar una proposta potent que contemplava la "constitució d'un Estat propi" si el TC escapça l'Estatut.

Però en això que Vendrell rep la instrucció del sr. Carod-Rovira de que Montilla ha afirmat que si voten la transacció els torna a expulsar del govern d'una manera humil·liant i que el que cal és mantenir com sigui els càrrecs al governi l'aposta estratègica d'acostament al PSC-PSOE iniciada el 1999.

En això que Xavier Vendrell comunica a Toni Castellà que ERC es fa enrera i que Esquerra no pot votar la transacció amb CiU. Es comunica això a la direcció de CiU, que al·lucina amb la resposta d'ERC -un partit que es fa dir independentista i que no pot assumir-ho amb fets, ens diuen- i Artur Mas opta per retirar-la perquè hagués estat un ridícul espantós que la transacció per la independència hagués estat refusada pel Parlament de Catalunya. Ja ho va dir Artur Mas que aquest Parlament no es podia permetre votar en contra de segons quines coses.