Per Nadal i pel govern català n’hi ha prou amb unes excuses, fetes de tu a tu, per donar per tancat el problema. El govern vol fer creure, d’aquesta manera, que existeix una simetria entre el poder i el periodista. “Tanto monta, monta tanto”. Al cap i a la fi, periodistes i polítics no solen ser cul i merda?
Probablement, les institucions professionals es donin per satisfetes amb aquestes excuses. Probablement, amb un govern de CiU es farien pregar una mica més. Però en cap cas, la sang arribaria a la rotativa. Ningú no vol trencar l’estatu quo, ningú no vol perdre les menjadores, ningú no vol prescindir de l’acomodaticia simbiosi que existeix a Catalunya entre premsa i poder.
És per això que Bolaño no dimitirà ni serà destituït.
Aquestes han estat les paraules de Joaquim Nadal donant carpetada a l'afer. Ni una més, ni una menys.
“Tal com va dir el president de la Generalitat, el govern de Catalunya vol deixar molt clar que ni pressiona ni pressionarà mai, ni interfereix ni interferirà mai, en els mitjans de comunicació. El govern és un partidari radical de la llibertat d’expressió i, per tant, aplicarà les mesures per mantenir aquest criteri, per fer-ho amb els mitjans i amb els professionals, sense cap pressió ni interferència. El govern ahir va donar explicacions al Col•legi de Periodistes i el responsable de comunicació de presidència va també posar-se en contacte, amb caràcter privat i amb un conversa privada, amb el periodista en qüestió i també amb el Col•legi de Periodistes.
Per tant, l’únic que puc dir és que el govern es ratifica i s’ha ratificat en la intervenció que ha fet el president davant de tot el govern, en la seva política de transparència informativa, de defensa de la llibertat d’expressió i d’informació que sempre ha proclamat i que continuarà practicant en el futur. I entenem que les excuses formals amb caràcter privat al periodista i al Col•legi, en els termes que el Col•legi demanava, són a dia d’avui suficients per l’incident produit”•.
