Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 5 de març del 2007

Ferida, però tossuda

L'amic A. A. m'envia aquesta referència: "Fa divuit mesos, May Chidiac, periodista estrella de la televisió libanesa, coneguda per parlar clar, és el blanc d'un atemptat amb cotxe bomba a Beirut. Hi deixa una cama i una mà, però no la seva tossuderia. En el seu llibre, "El Cel m'esperarà..." (Edicions Florent Massot), que surt a la venda el 8 de març (Dia Internacional de la Dona treballadora), explica el seu combat per reprendre la seva feina, i sobre tot la seva vida de dona".


À la lecture de votre ouvrage, "Le Ciel m'attendra..." , on a l'impression qu'en tant que femme, avant l'attentat, vous vous sentiez totalement à l'abri des attaques. Pensiez-vous vraiment qu'une femme, même journaliste, ne pouvait pas être une cible?

May Chidiac : Je le croyais, oui. Même quand on évoque la guerre civile au Liban, bien que beaucoup de femmes soient tombées sous les obus, jamais aucune n'avait été touchée personnellement aussi violemment. À aucun moment, je n'ai cru quelqu'un capable de placer des explosifs sous le siège de ma voiture. À travers moi, mes agresseurs ont voulu faire passer un message au pays : c'est le Liban tout entier qu'ils ont voulu faire taire.


L'entrevista la publica "Le Figaro. Madame".