Dues reflexions sobre els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses.
La primera, que si el retorn de la confrontació entre conservadors i socialistes a la segona volta, com cacarejen els media, vol dir el retorn a triar entre un “socialisme” de derta i un “socialisme” d’esquerra, França haurà perdut una oportunitat històrica. És per això que Sarkozy hauria de clarificar el seu projecte polític per permetre a l’electorat votar amb ple coneixement de causa. Molt em temo, però, que la batalla per conquerir el vot de centre porti Sarkozy en la direcció contrària.
La segona, que les icones mediàtiques com José Bové, creades o mantingudes artificialment gràcies a la complicitat de la internacional mediàtica, són un “bluff”. Amb un miserable 1,3% del vots, queda en evidència la “representativitat” i “legitimitat” real del líder antiglobalització. Una “legitimitat” que els media li pressuposaven sempre que calava foc a un camp de conreu transgènic o trencava els vidres de la multinacional de l’hamburguesa.
