Ieltsin sempre va tenir mala premsa, i la continuarà tenint després de mort. La internacional mediàtica no li va perdonar que donés la "puntilla" a l’URSS, la pàtria del socialisme, i que obrís les portes al capitalisme i la demòcracia. Fer-ho en el cas d’una dictadura feixista, té molt de mèrit. Però fer-ho en una dictadura comunista, molesta.
Es cert que Ieltsin va cometre molts errors, començant pels seus excessos alcohòlics, i que la seva política va ser tot menys coherent, obsesionat pel manteniment del poder a tota costa. Però ens equivocariem si penséssim que la seva estigmatizació mediàtica prové de la seva deriva política i personal. Ieltsin va ser un apestat des del primer dia, quan va cometre el pecat original de rebelar-se contra l’estat soviètic.
Des d’aleshores, a Ieltsin no se li va perdonar res. Tot i les dificultats inèdites d’organitzar una transició històrica de la truita cap a l’ou o dels inevitables tics i mals hàbits personals i polítics d’una generació d’aparatchick, la internacional mediàtica i la progressia acomodada d’Occident li saltava a la jugular a la menor relliscada.
Exactament el contrari del que van fer amb Gorbatxov. Per què? Doncs perquè el pecat original de Gorbatxov no va ser voler liquidar el socialisme sinó donar-li un rostre humà. I és cert. El que volia Gorbatxov quan van llençar la seva famosa política de “perestroika” i “glasnost” era assolir tres objectius: revitalitzar el PCUS, reforçar la Unió Soviètica i fer que l’economia funcionés. La realitat és que va fracassar en les tres coses. Quan abandona el poder, el PCUS estava proscrit, l’URSS havia deixat d’existir i l’economia havia colapsat del tot. En realitat, Gorbatxov no va ser un gran estadista sinó un aprenent de bruixot, que va desfermar unes forces que va ser incapaç de controlar, que el van desbordar i el van arrossegar a la cuneta de la història.
L’únic gran mèrit de Gorbatxov va ser no oposar-se violentament als canvis que se li escapaven de les mans. I només per això, ja té un merescut lloc a la història i diu molt d’ell com a persona. Però el resultat de la seva gestió política no va ser res més que un fracàs. Un fracàs inevitable perquè els sistemes totalitaris no suporten les reformes.
Però a Gorbatxov tots els errors se li perdonen, mentre que a Ieltsin encara se li passa factura. Fins i tot, el ridiculitzaran en el dia de la seva mort. Però la veritat és que ni Gorbatxov va ser Déu, ni Ieltsin el diable.
