Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 16 de maig del 2007

Consumant la difamació




Wolfowitz molestava des del primer dia. Molestava a la internacional mediàtica perquè no podia tolerar que un neocon encarrilés l’ajuda al desenvolupament i contra la corrupció al tercer món. Molestava també als països europeus i asiàtics que aspiraven a la seva cadira. Molestava a tothom, llevat dels països africans i en vies de desenvolupament que han defensat la seva gestió i la de Shaza Riza des del primer moment. Però ja se sap que els països del tercer món només mereixen l’atenció de la internacional mediàtica quan se’ls pot presentar com a víctimes d’Occident i especialment dels Estats Units.

Tot i això, s’han escrit alguns articles denunciant la cacera de bruixes que està patint Wolfowitz i Shaza Riza. L’últim el publica el periodista anglo-nord-americà Christopher Hitchens, que qualifica la campanya de difamació d’aquestes dues persones com la més bruta, asquerosa i rastrera que ha vist mai. L’article, publicat a Slate, el reprodueix traduit al castellà el web de l’Associació Ciutadans de Catalunya.

Cualquiera que sepa algo sobre esto también sabe que se trata de un pulso lanzado por determinados países europeos y asiáticos para retar el dominio norte-americano del Banco. A dos antecesores en la cúpula del Banco, Shengman Zhang y Caio Koch-Weser, se les permitió que sus esposas trabajaran en el mismo lugar sin ningún problema. El trabajo de Riza no requería que tuviera que reportarse con la oficina del Presidente en ningún caso. Wolfowitz de todas maneras se ofreció a firmar un documento tan pronto como fue nombrado en el que se eximía de cualquier control o influencia directa en el trabajo de Riza. Los mismos altos cargos del Banco que pusieron el grito en el cielo cuando Riza perdió el trabajo ahora le reprochan el que sea compensada por ello. Se han desacreditado a sí mismos por manipular a la prensa y destrozar la privacidad de una mujer más valiosa que todos ellos juntos.

He vivido en Washington durante más de un cuarto de siglo y he oído decir muchas cosas. Me senté un rato a reflexionar hoy y decidí que este es el más sucio, asqueroso y rastrero caso de campaña de difamación que nunca he visto. La mayoría de mis supuestos colegas de “profesión” parecen esbozar una media sonrisa acerca de este asunto cuando tratamos de ello. Que aflicción. Si esto sirve para arruinar dos carreras y empozoñar dos vidas, espero que a los responsables del Banco y a los periodistas que hay detrás de todo esto les aproveche y que les vaya muy bien.