Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 22 de maig de 2007

Ocupes, policia i propietat

Una trentena de persones i entitats de Barcelona han impulsat un manifest que denuncia la manera "desproporcionada" de dissoldre una manfestació d'ocupes per part dels Mossos d'Esquadra.
En darrer terme, hem de recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades i delicades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic. Per aquest motiu, ens preocupa la progressiva retallada d’un dret bàsic, com el de manifestació, que ja ha quedat prou afectat per una Ordenança municipal a Barcelona que ha suposat un important limitació a les possibilitats d’expressió de la dissidència política.
La preocupació pels possibles excessos policials és una preocupació justa i comprensible en una societat democràtica. I que aquesta preocupació es faci pública per persones i entitats majoritàriament d’esquerres, quan el responsable polític de la policía és un excomunista que s’autoqualifica d’esquerres i ecologista “de debò”, encara ho és més. No tinc, doncs, inconvenient en sumar-me a la petició que s’obri una investigació dels fets i que s’estableixi un control i un protocol sobre armes no estrictament reglamentàries.

Dit això, voldria dir també que m’agradaria que persones i entitats tan respectables com les que firmen el manifest mostréssin la mateixa dil·ligència i energia cada vegada que hi ha una “retallada” d’un altra “dret bàsic” com és el de la propietat.

L’ocupació d’habitatges o immobles amb l’argument de falta de vivenda assequible no pot ser acceptada en un estat democràtic de dret. I no ho pot ser no només per respecte al dret de propietat, sinó sobre tot perquè és absolutament incompatible amb l'estat de dret que un individu o grup pugui actuar alhora com a jutge i part. Si existeix un problema real d’accés a l’habitatge i el legislador considera, en un moment donat, que s’ha de legalitzar alguna forma d’ocupació, aquesta s’ha de fer sempre a través d’una llei i aplicar-se sota tutela judicial. En cas contrari, per la mateixa raó que avui es tolera l’ocupació d’una vivenda per qui diu que no en té, demà s’haurà de tolerar, per exemple, que s’ocupi un cotxe que porta dies aparcat a la vorera per qui diu que el necessita.

Denunciar els excessos de la polícia és important, però també ho és evitar la degradació de l’estat de dret, que es trenca irremissiblement cada vegada que es permet que algú es prengui el que creu justícia per la seva mà.