Jo també estic en contra de l’assignatura obligatòria d’Educació per a la Ciutadania. I des de la meva solitud atea i liberal he de dir que no em fa res coincidir, encara que només sigui per una vegada, amb l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que com tothom sap no és ni atea ni liberal. Tot i que en aquesta lluita contra la intromissió de l’Estat en les consciències m’hauria agradat coincidir amb l’Església molt abans, per exemple quan ens imposaven a totes les escoles la Formación del Espíritu Nacional, no sortiré ara amb un ciri trencat. Benvinguda, doncs, al territori de la lluita per la llibertat, que espero i desitjo que els bisbes ampliin a altres aspectes de la vida i la societat.
I ha moltes raons per estar en contra d’aquesta assignatura –per inútil i moltes vegades contraproduent, perquè cap país democràtic en té cap de semblant, etc- però la raó fonamental és perquè comporta la demolició de la pedra angular que sustenta l’edifici de les democràcies liberals i que no és altra que la renúncia de l’Estat a l'adoctrinament ideològic, ja sigui filosòfic, polític o religiós. La moral no és una competència de l’Estat sinó un dret de les persones que l'Estat ha de protegir.
Val la pena recordar que l’Estat democràtic modern neix de la Reforma posterior a les guerres de religió europees. La "Carta sobre la tolerància" de Locke il·lustra perquè les diferents sectes religioses, davant la impossibilitat que una convenci a l’altra de la seva veritat, acaben acceptant conviure sense matar-se i que les disputes es resolguin per la llei al marge de la “veritat”. És a dir, d’una banda es va separar la religió del dret positiu i es va circumscriure a l’esfera privada. D’altra banda, es va substituir la lleialtat als valors religiosos compartits per la lleialtat a un ordre civil comú regit per normes iguals per a tothom i esporgades de cap vinculació religiosa concreta.
Els Estats democratico-liberals actuals -permeteu-me la comoditat de l'autocita- es fonamenten en aquest escepticisme epistemològic, "en aquesta ignorància voluntària de la veritat davant l’evidència que les persones sempre pensarem diferent i tindrem pluralitat de creences -polítiques, econòmiques, morals o religioses- sobre com hem de viure o cercar la felicitat. És per això, que la missió de l’Estat i dels governs no ha de ser altra que garantir de manera imparcial les regles del joc perquè ningú imposi a ningú la seva “veritat”, el seu model de vida, i permetre que tothom pugui viure, en la mesura del possible, segons les seves conviccions. Això implica una concepció procedimental i no teleològica de la resolució dels conflictes".
Es per aquesta raó que assignatures amb els continguts antropològics que contempla l’Educació per a la Ciutadania –més enllà de la difusió dels valors democràtics i de l'explicació de les institucions polítiques de la llibertat- resulten inacceptables.
