Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 29 de juny de 2007

El perquè del preu dels maleïts pisos

L'amic T.A. m'envia aquest article sobre el perquè s'ha disparat tant el preu dels pisos els últims anys. Val la pena llegir-lo.

Al meu entendre, hi ha tres motius fonamentals. (1) La llibertat de capitals ha fet que un senyor d'Alemanya que volgués invertir en un pis ho fes a Barcelona en lloc de París. La raó? A Barcelona eren més barats. (2) Els ajuntaments i els governs han estimulat l'economia del mahó enlloc de l'economia productiva. La raó? Els partits i molts particulars que els envolten (amb i sense carnet) financien irregularment la construcció. (3) Els tipus d'interès baixos i els períodes d'amortització llargs han fet que surti a compte comprar pisos en lloc d'anar de lloguer (aquells que en necessiten un) o invertir en borsa (aquells que tenen estalvis i els volen fer treballar).

Voldria justificar els drets de l'inversor que compra un pis o un apartament de manera honrada i que ara veu amb preocupació com els poders públics -representats pel simpàtic duet "Na Imma i en Txoan" que, des que el 1989 els va fallar l'aposta, es dediquen al bonic esport de boicotejar el sistema des de dins- pretenen presentar els propietaris de pisos buits com a lladres. Miraré de demostrar que aquesta operació és demagoga, malintencionada, pretén distreure i intoxica i perjudica els més dèbils. Prenguin paper i llapis.

Agafin una família assalariada que es guanyi correctament la vida. Posem que guanya 90.000 euros bruts l'any (menys de la meitat del que ingressen "Na Imma i en Txoan"). D'aquesta quantitat, en rep nets només 60.000, ja que la resta se'n va en impostos (ja no compto amb el que l'empresa, a més, paga per ells a l'estat). Imaginem que aquesta família només necessita 30.000 euros per viure perquè ja té un pis de propietat que es va comprar fa anys. Li sobren uns altres 30.000 euros que dedica a estalviar. Al cap de 10 anys, haurà estalviat 300.000 euros. Al cap d'aquest temps, amb aquests diners, compra un pis o un apartament (ja sigui al comptat, o donant-ho com a entrada d'un pis més car i demanant una hipoteca per a la resta). Quins serien els impostos "associats" a l'adquisició del pis que aquesta família haurà pagat a l'estat? Analitzem-ho. D'entrada, al llarg de 10 anys, la família n'haurà pagat 150.000. Per què? Cada any, abans, no ha pogut gastar 30.000 euros en viure i posar al banc els altres 30.000 euros que li "sobraven", n'ha hagut de pagar també 30.000 en impostos (que donen els 90.000 del salari brut total). Podem bé dir que d'aquests 30.000 d'impostos anuals, 15.000 corresponen a allò que ha estalviat. Encara més clar, per a estalviar 30.000 euros orientats a comprar un pis, la família ha hagut de guanyar-ne 45.000 bruts. Per tant, molt correctament podem assegurar que 150.000 euros són els impostos que l'estat ha ingressat gràcies als 300.000 que la família ha estalviat durant 10 anys.

A més, a l'hora de comprar el pis, aquesta família haurà de pagar al voltant d'un 10% en impostos, això vol dir que, de fet, es comprarà un pis de 275.000 euros (275.000+27.500=302.500, grosso modo). Resumint, per a poder comprar-se un pis de 275.000 euros, l'estalviador haurà pagat a l'estat 177.500 euros (150.000 que va pagar mentre estalviava, més 27.500 que paga al comprar-lo). Per tant, si volem contestar amb l'estil demagog que caracteritza "Na Imma i en Txoan", els diré que, per cada pis que la gent compra de manera "honrada" (que són la majoria), l'estat rep prou diners (i li sobren) com per a fer un altre pis de caràcter "social". Ara bé, on van a parar aquests diners que l'estat ha rebut?
La resposta a aquesta pregunta, aquí.