Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 19 de juliol de 2007

Càntirs contra canvi climàtic

L’objectiu polític de l’ecologisme és la involució. Bon alumne del romanticisme, l’ecologisme no creu en el progrés sorgit de la Il·lustració. La seva divisa és que el passat com més passat, millor. L’economia de subsistència en el paradís terrenal anterior al desenvolupament del pensament humà, és a dir, anterior al pecat original, és la seva màxima aspiració política i moral. No creu en cap Déu sobrenatural -concessió a la modernitat- però creu en la naturalesa divina. S’oposa a les fonts artificials d’energia, a l’agricultura industrial i transgènica i a qualsevol cosa que estigui vinculada a model de desenvolupament occidental. Fa molts anys que porto escoltant la seva lletania masoquista, però mai no n’havia sentit una com la d’avui: canviem la nevera pel càntir!


La Fundació Terra, con la colaboración del Museu del Cantir de Argentona (Barcelona), han lanzado una campaña con el fin de promover el uso del tradicional botijo para refrescar el agua en verano y así ahorrar energía eléctrica de la nevera.

Según han recordado ambas entidades, que han presentado hoy su campaña "Botijos contra el cambio climático", la superficie porosa de los cántaros de arcilla cocida permite que éstos se comporten como la piel humana, que deja salir el sudor para refrescarse.

El exudado del botijo se convierte en energía de refrigeración para el líquido contenido en el interior, un proceso denominado como refrigeración evaporativa, que permite que por cada gramo de agua evaporado se consigan retirar 500 calorías del agua del cántaro.

Suposo que l’amic Calvo, director del Museu del Càntir, s’ha apuntat a la campanya per promocionar l'entitat que dirigeix, com és la seva obligació, i no tant per convicció ecologista. Personalment, no tinc res contra el càntir. Pel contrari, a més de refrescar-te la gola amb un bon raig d’aigua fresqueta et permet fer un exercici de musculació no gaire habitual. Per si això no fós poc, el càntir és el logo del meu poble d’adopció: la vil·la d'Argentona. Visca, doncs, el càntir! Però, si us plau, com que no només d’aigua fresca viu l’home, que ningú no em toqui la nevera!