Doncs, bé, al Líban, al camp de refugiats de Nahr al Bared, està passant actualment una situació semblant a la de Jenin. Porten gairebé dos mesos de combats entre l’exèrcit libanès i les milícies islamistes palestines de Fath al Islam. El nombre de morts s’acosta als 200 (un centenar de militars libanesos i una vuitantena de terroristas palestins), però als mitjans de comunicació només se’n parla esporàdicament. Per què? Perquè el tema no té ni la meitat d’interès si no es pot culpabilitzar directament Israel o els Estats Units. Un exemple més de la hipòcrita doble moral de la "correcció informativa" i el seu esviaxament sectari.
De tot plegat, Ludovic Monnerat n’extreu una lliçó :
laisser faire le sale travail à des forces locales, que ce soit au Liban, au Pakistan, en Somalie ou en Irak, est un avantage énorme pour les armées occidentales et leur redonne la liberté d'action perdue par la perception biaisée de leurs propres médias.
