Llàstima, però, que el fenòmen tingui lloc a França, on regeix un model social avançat i genuinament europeu que és, com tots vostès saben, l’enveja del món sencer. Davant la impossibilitat en que es troba la premsa progressista –o socialdemòcrata, que adjectivaria Espada- de trobar-hi un perquè que li permeti alliçonar-nos convenientment, prefereix no parlar-ne o passar-hi de puntetes. Ja ho veuen, el periodisme modern o és oracle o no és res.
