Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 20 de setembre de 2007

Quan Pinochet és l'únic criminal que existeix

Nuon Chea, el germà número dosLa detenció del més gran criminal polític viu posterior a la segona guerra mundial ha passat gairebé desapercebuda en els nostres mitjans de comunicació. Nuon Chea, responsable amb Pol Pot de l’extermini de gairebé dos milions de persones en només quatre anys, no ha merescut portades ni l’obertura d’informatius. És més, en la majoria de mitjans que se n’han fet ressò la història s’ha explicat sense la contextualització que tan agrada, en altres casos, a la internacional mediàtica. Llegint o escoltant el que s’ha dit sobre el tema, sembla com si el règim de Pol Pot fos com un bolet sorgit del no res, com una cosa rara i sense gaire explicació, oblidant que els khemers rojos volien ser l’expressió més pura del comunisme i de l’antioccidentalisme tercermundista.

El règim de Pol Pot, estimats cadellets de la socialdemocràcia barata, no va caure del cel. Pol Pot era un producte de l'esquerra marxista-leninista cultivat en els rengles del Partit Comunista francès al París de la postguerra mundial. El khemers rojos van ser els alumnes aplicats del maoísme, avui encara supervivent a la Xina, de l'estalinisme, avui encara vigent a Corea del Nord, i de la redundància caribenya del "socialismo o muerte".

Els nostres mitjans de comunicació, que no tenen objecció –i em sembla molt bé- en obrir portades i informatius quan hi ha la més petita cosa referida a Pinochet, passen de puntetes quan es tracta de Nuon Chea. Poden tractar a Bush, i fins i tot a Aznar, de criminals de guerra i destacar-ho cada dos per tres, però quan poden fer-ho d’un autèntic genocida la seva sensibilitat periodística desapareix. Serà perquè quan es tracta de criminals d’esquerra la notícia resulta incòmoda i es prefereix no veure-la?

Així tractava la notíca ahir l’agència EFE. Fixeu-vos amb el llenguatge políticament ocult (gràcies T.A.) de l’expressió “ese movimient maoísta”:

La policía camboyana arrestó hoy a Nuon Chea, considerado el «hermano número dos» del régimen del Jemer Rojo, a quien condujo en helicóptero a Phnom Penh para ser juzgado por su implicación en el genocidio ocurrido en Camboya entre 1975-1979, que costó la vida a 1,7 millones de personas.

Fuentes oficiales indicaron que Chea, de 82 años, fue puesto bajo custodia policial esta mañana en su domicilio de Pailin, unos 400 kilómetros al norte de Phnom Penh, donde vive desde que en 1998 se rindió al Gobierno a cambio de una amnistía.

Chea, uno de los principales ideólogos de ese movimiento maoísta, fue interrogado previamente en su domicilio por la policía y por representantes del tribunal internacional establecido para juzgar a los antiguos jefes del Jemer Rojo por genocidio y crímenes contra la humanidad.