Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 20 de setembre de 2007

Erdogan vol derogar la prohibició del vel a la universitat

Serà aquesta mesura un pas més cap a la islamització de Turquia? O, paradoxalment, serà una mesura que reforçarà l’estat de dret?

L’oposició al vel només té justificació quan les dones l’han de portar per imposició (política, familiar o social), no per una decisió lliure i voluntària. També és legítima l’oposició al vel per raons de seguretat quan aquest tapa la cara totalment. Però quan aquests dos supòsits no existeixen, la prohibició esdevé una pura i simple violació dels drets individuals.

Si algunes dones catòliques es decidíssin a portar mantellina a l’escola, es prohibiría? Com a molt, ens ho miraríem com una cosa rara i ens ho prendríem a broma. Per què? Perquè a Europa sabem que cap partit democratacristià pretén canviar el sistema democràtic ni imposar la religió catòlica a ningú, encara que de vegades ho pugui semblar.

El problema amb Turquia és que no sabem si els “democratamusulmans” turcs són homologables als “democratacristians” europeus, perquè no hi ha precedents. No sabem si Turquia és l’Alemanya de 1933 o el Xile de 1970. És a dir, no sabem si es tracta de l’acceptació plena del sistema democràtic o es tracta simplement de la via electoral a l’islamisme, com en els casos anteriors va ser la via electoral al nazisme i la via electoral –frustrada- al comunisme.

No dono cap xec en blanc a Erdogan i el seu partit i no m’agrada l’ostentació religiosa més enllà de l’esfera privada. Però m’agradaria que l’experiment turc acabés bé. És a dir, amb la possibilitat que una societat majoritàriament musulmana pogués ser compatible amb una democràcia homologable. Perquè si això fos possible, el terrorismes i la violència islamista tindria els dies comptats.