Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

La pertinaz sequía

La política de l'aigua en aquest país s'ha assentat sobre dos pilars: el comunisme hidrològic heredat del franquisme i les processons perquè la verge de torn faci el miracle de la pluja. Una simbiosi perfecte entre el cel i la terra. Recórrer a l'església perquè caigui l'aigua i recórrer al govern perquè faci pantans per embassar-la. La realitat, però, és que n'hi faltava tanta aigua ni calia un model hidrològic soviètic. Però "la pertinaz sequía" ho justificava tot. No cal dir que la "pertinaz sequia" era l'equivalent franquista de "l'escalfament global" progressista, amb mig segle de diferència. Doncs, no. Espanya no se seca, ni amb Franco ni sense Franco. Ho mostra la gràfica que Anton Uriarte acaba de penjar al seu blog.