“No progressa adecuadament perquè ens entrenen per a ser precaris, a ser productius i competititus. Creiem que la Universitat és un espai de crítica, de reflexió i de creixement personal per a tota la societat”.
Quan aquesta noia sigui gran i vagi al metge voldrà que el metge sigui competent i li curi la malaltia o que l’arquitecte que li faci la casa sàpiga fer els càlculs perquè no se l’hi esfondri o que l’advocat que li porti el divorci li asseguri la custòdia i una bona pensió pels seus fills. És clar que, potser, quan l’error de diagnòstic sigui irreversible, la casa li caigui pel damunt o es quedi sense fills i sense un duro, sempre tindrà el consol de dir: no m’ho van encertar, però quina alçada personal teníen!
