Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 18 de gener del 2008

No tenen solució

Nous n’avons jamais arrêté, et nous n’arrêterons jamais. Israël ne viendra jamais à bout de nous, car, contrairement à eux, nous n’avons pas peur de la mort. Nous nous faisons même de la concurrence pour savoir qui va mourir le premier. Ce ne sont pas les Israéliens qui vont décider de l’heure de ma mort. Elle est déjà connue. C’est le destin ! C’est notre droit. C’est notre force ! C’est pour cela que nous allons gagner. D’ailleurs, regardez, nous leur faisons peur. Les habitants de Sderot partent. Une grande majorité d’entre eux veut partir. Plus personne ne veut vivre dans le sud. Nous les poussons vers le nord, vers le Hezbollah. Ils sont pris en sandwich. Dans moins de dix ans, ils vont disparaître. Ils vont comprendre qu’ils ne sont pas chez eux ici.

Abou Haroun (cap de la brigada Abou Rich, organització armada propera a Fatah)
Entenen ara perquè el conflicte no té solució pacífica. Faci el que faci, Israel sempre ho farà malament. El problema no és l’ocupació (Cisjordània) o la falta d’ocupació (Gaza). Tampoc ho és el futur traçat de la frontera, si ha de passar més cap enllà o més cap aquí, per la divisòria de 1947 o per la de 1967. El problema no és si s’han de desmantellar tants o quants assentaments de colons jueus. Com tampoc no ho és quants refugitats palestins tenen dret al retorn i si aquest retorn ha de ser en territori de l’Estat d’Israel o en territori del nou estat palestí. L’autèntic problema de fons és que una gran majoria dels palestins, inclosa la majoria dels seus dirigents, continuen sense acceptar l’existència de l’estat d’Israel. Estan igual que el 1948. No accepten la resolució 181 de les Nacions Unides que determinava la partició i la creació dos estats veïns: un pels jueus i un altra pels àrabs. Aleshores van preferir la guerra. I encara la segueixen preferint.