Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 11 de gener del 2008

Qui controlarà el vostre termostat?

A Califòrnia volen modificar la lesgislació per permetre que el govern de l’estat, directament o per empresa interposada, pugui regular la temperatura de totes les llars a través d’un termostat a control remot. Si aquesta normativa prospera, serà el Gran Germà el que decidirà quina temperatura han de tenir els californians a casa seva. Així, en nom del bé comú, l’estat assumirà una nova responsabilitat. En aquest cas, la d’evitar el malbaratament d’energia i salvar el planeta de tants fredolics egoïstes.

What should be controversial in the proposed revisions to Title 24 is the requirement for what is called a "programmable communicating thermostat" or PCT. Every new home and every change to existing homes' central heating and air conditioning systems will required to be fitted with a PCT beginning next year following the issuance of the revision. Each PCT will be fitted with a "non-removable " FM receiver that will allow the power authorities to increase your air conditioning temperature setpoint or decrease your heater temperature setpoint to any value they chose. During "price events" those changes are limited to +/- four degrees F and you would be able to manually override the changes. During "emergency events" the new setpoints can be whatever the power authority desires and you would not be able to alter them.
El perill per a les democràcies modernes no prové tant d’un declinant totalitarisme de puny d’acer, nazi o boltxevic, com d’un ascendent totalitarisme de rostre humà, d’arrel socialdemòcrata i adob políticament correcte. El totalitarisme d’”Un món feliç” d’Huxley. Un món feliç en el que la democràcia no es trenca de manera traumàtica, sinó que s’extingeix dolçament. De mica en mica. Que s’esmuny imperceptiblement a mesura que anem acceptant que sigui l’estat el que decideixi més i més coses per nosaltres. Les dictadures antigues imposaven por i dolor. Les modernes, regalen comoditat i sedants. A força d'irresponsabilitzar-nos, ens infantilitzen. La disjuntiva ja no és tant, doncs, entre democràcia o dictadura com entre ciutadania o llar d’infants. Entre autonomia i llibertat individual o tutela i dependència personal.