A l'estació de Sants s'han donat cita aquest matí les dues cares de la moneda de l'AVE Barcelona Madrid. D'una banda, les autoritats ferroviàries per celebrar-ho. De l'altra, els trelladors de les obres per denunciar el preu en vides humanes que ha costat.Segons els sindicats, han mort 14 treballadors, a raó d'un per cada 20 quilòmetres. Aquesta mortalitat tan elevada l'atribueixen a les subcontractacions en cadena de personal barato i inexpert i a les fortes pressions polítiques per acabar les obres abans de les eleccions.
No sé si els sindicats tenen tota, part o cap raó en la seva queixa, encara que em temo que en tenen bastanta. Em limitaré només a constatar que si en lloc d'una obra pública s'hagués tractat d'una obra privada, els seus promotors ja serien al jutjat, s'haurien declarat no sé quantes vages en el ram de la construcció i la majoria dels partits haurien posat el crit al cel. Tots en contra de l'explotació capitalista, salvatge i neoliberal.
Com que l'obra era pública i, sobre tot, feta per un govern socialista emanació de la classe obrera i treballadora, doncs ni mú. Tots callats i mirant cap un altra cantó. Els 14 treballadors morts en els obres de l'AVE són els "danys col·laterals" de la nostra "correcció política".
