Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 11 de març de 2008

La cara i la creu del 9-M

ERC i ICV-Izquierda Unida han sigut víctimes dels seus propis fantasmes. Com escolanets, han participat activament en la campanya socialista de demonització absoluta del PP, sense voler adonar-se’n que si la por calava en l’electorat el vot útil el capitalitzaria el PSOE. Incapaços de trencar amb aquesta dinàmica maniquea –quan mès en contra del PP estàs, més d’esquerres ets- han ajudat a inflar el Frankenstein que ha acabat mentjant-se’ls.

No han sapigut veure que el PP, si més no en relació a Catalunya, mai ha perdut l’oportunitat de perdre una oportunitat, i que en té prou amb que alguns dels seus dirigents parlin més del compte per perdre les eleccions tot solet. Però tenir una determinada biografia política té el seu cost. I si, a més a més, no t’entens amb la dona, pots arribar a l’extrem d’haver de posar el pis a la venda. Aquesta ha estat, per a mi, la part més positiva de les eleccions de diumenge.

L’altra part positiva, la derrota del PP, encara està per veure. Servirà la derrota electoral perquè el PP renovi la majoria dels seus líders, la seva imatge i algunes de les seves polítiques? Desplaçarà el seu centre de gravetat del conservadurisme ranci cap a un liberalisme modern, que no ens controli la cartera però tampoc la bragueta? Necessitaran una tercera derrota electoral per adonar-se’n que no n’hi ha prou amb dir que són el centre polític per estar-hi realment? Veurem.

La part negativa, no cal dir-ho, ha estat la victòria de Zapatero. Sobre tot, perquè la manera com ha guanyat -gràcies als vots del PSC i el PSE, és a dir, gràcies als vots de Catalunya i Euskadi- fa témer una reedició de les pitjors polítiques del seu primer mandat: la negociació política amb ETA i el redisseny unilateral de l’estructura territorial de l'estat. L'única avantatge és que no caldrà esperar gaire per saber-ho. El referèndum d'autodeterminació d'Ibarretxe està a la cantonada i ETA no sembla disposada ha deixar de posar morts sobre la taula.

ADDENDA.- Una altra cosa positiva de les eleccions de diumenge és la presència paralmentària d’UPyD, a través de la seva líder Rosa Díez, al Congrés dels Diputats. Una victòria aparentment petita, però d’una gran magnitut perquè ha pogut aconseguir allò gairebé impossible: trencar la barrera del silenci mediàtic i la muralla de l’exclusió institucional.