La cara i la creu del 9-M
ERC i ICV-Izquierda Unida han sigut víctimes dels seus propis fantasmes. Com escolanets, han participat activament en la campanya socialista de demonització absoluta del PP, sense voler adonar-se’n que si la por calava en l’electorat el vot útil el capitalitzaria el PSOE. Incapaços de trencar amb aquesta dinàmica maniquea –quan mès en contra del PP estàs, més d’esquerres ets- han ajudat a inflar el Frankenstein que ha acabat mentjant-se’ls.
No han sapigut veure que el PP, si més no en relació a Catalunya, mai ha perdut l’oportunitat de perdre una oportunitat, i que en té prou amb que alguns dels seus dirigents parlin més del compte per perdre les eleccions tot solet. Però tenir una determinada biografia política té el seu cost. I si, a més a més, no t’entens amb la dona, pots arribar a l’extrem d’haver de posar el pis a la venda. Aquesta ha estat, per a mi, la part més positiva de les eleccions de diumenge.
L’altra part positiva, la derrota del PP, encara està per veure. Servirà la derrota electoral perquè el PP renovi la majoria dels seus líders, la seva imatge i algunes de les seves polítiques? Desplaçarà el seu centre de gravetat del conservadurisme ranci cap a un liberalisme modern, que no ens controli la cartera però tampoc la bragueta? Necessitaran una tercera derrota electoral per adonar-se’n que no n’hi ha prou amb dir que són el centre polític per estar-hi realment? Veurem.
La part negativa, no cal dir-ho, ha estat la victòria de Zapatero. Sobre tot, perquè la manera com ha guanyat -gràcies als vots del PSC i el PSE, és a dir, gràcies als vots de Catalunya i Euskadi- fa témer una reedició de les pitjors polítiques del seu primer mandat: la negociació política amb ETA i el redisseny unilateral de l’estructura territorial de l'estat. L'única avantatge és que no caldrà esperar gaire per saber-ho. El referèndum d'autodeterminació d'Ibarretxe està a la cantonada i ETA no sembla disposada ha deixar de posar morts sobre la taula.
ADDENDA.- Una altra cosa positiva de les eleccions de diumenge és la presència paralmentària d’UPyD, a través de la seva líder Rosa Díez, al Congrés dels Diputats. Una victòria aparentment petita, però d’una gran magnitut perquè ha pogut aconseguir allò gairebé impossible: trencar la barrera del silenci mediàtic i la muralla de l’exclusió institucional.
6 comentaris:
Muy de acuerdo con su análisis.
La oportunidad del PP está en salir del círcuo infernal en que la izquierda lo había obligado a cornear entrando a embestir a todos los trapos rojos que le sacaban. Si logran hacer un partido libre de las hipotecas rancias, como usted dice, será muy beneficioso para el país.
El Psoe se verá obligado a satifacer a la izquierda que desea agrupar bajo su manto. Ya se la ha cargado, pero no me puedo alegrar porque no estaremos bien con el adolescente. Seguimos pagandole un master sin que deje de parecer un estudiante recién llegado con los apuntes sin estudiar.
Y UPyD ha llegado al Congreso a pesar de los pesares y las cuentas a cero de sus militantes. Ha quedado sin registrar una campaña de un pequeño ejército novato que ha escogido su propio terreno, la calle, al margen de los trillados ambientes en los que, dicen, hablar de política. Se ha sacado la megafonía como en el 77 pero con mensajes pausados que hacían que la gente se parara a escuchar la voz y la palabra de Rosa Díez. Hay pueblos con sólo un voto, gente capaz de salirse de la fila y darse el gusto. Ha merecido la pena el estirón. Y veremos pronto los beneficios de un partido como este.
Saludos
Leonor
No entiendo la posición Fabregas. Dado que UPD no podía ganar, como probablemente hubieras querido, mejor hubiera sido la victoria del PP que la del adolescente, como dice Leonor. Estoy de acuerdo contigo en que seguirá gobernando como antes y eso será malo para todos los españoles.
La victoria de Zapatero es la consagración de la mentira como medio de hacer política y de la renuncia a los principios.
Creo que el PP es la única alternativa, aunque no sea todo lo liberal que quisiéramos algunos y que su discurso sea antiguo en algunos temas. Confío en que Rosa Díez haga un buen papel y le quite más votos al PSOE en el futuro.
Aneu confiant, aneu. Els de UPD, o com se diguin, han fracassat estrepitosament. A Catalunya han tret 6.083 vots, i mira que és difícil fer-ho tan malament. El Partit Anti-Taurí n'ha tret 10.393. Ara, si us voleu creure que la gent es parava a escoltar-los pel carrer, doncs allà vosaltres.
La realitat és que el PSOE i el seu candidat, Zapatero, són un mal menor. És el preu que hem hagut de pagar per parar els peus al cripto-feixisme del PP i UPD. Un preu acceptable, comparat amb el que haurien suposat 4 anys de govern del PP, amb la maquinària de propaganda ultra-Catòlica, ultra-nacionalista espanyola i anti-Catalunya funcionant a ple rendiment. Només de pensar-ho em fa esgarrifar.
Doncs jo penso, i espero no equivocar-me, que ens espera una legislatura molt més tranquil·la. No crec que a ZP li interessi gaire reeditar, com vostè diu, les seves pitjors polítiques frontistes. És cert que ha obtingut la victòria gràcies a l'absorció del vot radical anti-PP, però també sabem per experiència que el PSOE se sol prendre els recolzaments que guanya com a xecs en blanc. A més, a ZP li serà molt més fàcil pastorejar el mig milió de votants absorbits que no haver de suportar la pressió de les cúpules dels partits ultramontans, a la recerca permanent de notorietat. Es diria que l'estratègia frontpopulista ja ha estat amortitzada. Com era de preveure, ha estat en benefici del PSOE, que podrà fer amb els nous vots el que vulgui. Montilla (per mi el gran guanyador d'aquestes eleccions) ja s'encarregarà de fer el simulacre de pressió "catalanista" sobre l'executiu.
El PP s'equivocaria molt si continués jugant la carta del resistencialisme intransigent, com fins ara. L'"estratègia COPE" li ha servit per tancar files en una època dura, amb el fort rodejat pels siux. Però ara, sense la pressió del "Front Popular" de pa sucat amb oli, té prou tranquil·litat per emprendre una renovació arxinecessària amb vistes al 2012. Si la política antiterrorista de ZP l'hi ho permet, no hauria de fer una oposició dura, sinó constructiva, sobretot en temes econòmics. Si s'absté en la investidura de ZP, abaratirà el cost del recolzament de CiU al PSOE.
Tant de bo el nou escenari sigui de tranquil·litat. Crec que en general, tots n'estem tips, d'estratègies de "tensió i dramatització", vinguin d'on vinguin, i el país en sortirà guanyant.
Tres dies despres del 9-M no veig l'escenari tan apocalíptic com es deia: ZP ja no podrà jugar tant per lliure amb ERC i els comunistes reciclats d'ICV estan a un pas de ser història.
La millor notícia: el varapalo dels nacionalismes.
Crec que CiU, amb algunes metes a Madriz (digues-li ministeri), farà d'auditor i el perill real estarà en la capacitat (nul.la) de ZP de fer front a la crisi que ja es ve vindre.
(Off topic: t'he ficat al meu blogroll)
Excelente analisis.
Publica un comentari