Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 22 de maig de 2008

Imatges de guerra o guerra d'imatges?

El tribunal d’apelacions de París ha absolt Philippe Karsenty d’un delicte de difamació al que havia estat condemnat en primera instància per haver qualificat de montatge la informació del corresponsal a Israel de France 2, Charles Enderlin, sobre la mort del nen palestí Muhammad Al-Dura per trets israelians el 30 de setembre de l’any 2.000 a Gaza. Unes imatges que van donar la volta al món, que van convertir el nen palestí en una icona de la barbàrie israeliana i que van fer saltar la guspira que encendria la segona intifada, dos dies després de la visita de Sharon a l’Esplanada de les Mesquites.

La sentència, que procesalment no pot entrar en el fons de la polèmica, sosté que les acusacions de manipulació fetes per Karsenty no poden ser considerades difamatòries i que si bé el seu autor no ha pogut presentar proves concloents de la “posta en escena” de la que acusa Enderlin, la visió del material viodegràfic no permet descartar l’opinió dels professionals que conclouen que hi va haver un muntatge.

La importància de la sentència, al marge de si algun dia es pot arribar a demostrar la veritat o la mentida de les imatges d’Al Dura, es que és el primer gran revés a la prepotència mediàtica. La sentència ens recorda que no existeix la infalibilitat periodística, que el periodista no és imparcial i objectiu per naturalesa i que les seves informacions poden ser contestades. Com assenyalen Elisabeth Lévy i Gil Mihaely, aquesta era la moral de la història:
Morale de l’histoire : un journaliste ne peut pas se tromper. Le critiquer revient nécessairement à attenter à son honneur, et donc, à celui de toute la profession. Circulez, rien à voir. Comme la terre autrefois, la télé ne ment pas. S’interroger sur la réalité de ce qui nous est montré, c’est céder aux sirènes du complotisme. A l’ère de l’incrédulité érigée en principe, le Parti des Médias exige une foi aveugle. Telle est en effet la conclusion qui s’impose : il existe un Parti des Médias qui évoque furieusement les Partis communistes d’antan. Les intérêts supérieurs du Parti passent avant tout. Ceux qui se posent des questions sont des irresponsables, des salauds ou des traitres.
Per veure els 9 primers minuts de la part del material en brut que France 2 ha permès visionar, cliqueu aquí. Per r veure els 9 minuts següents, cliqueu aquí. Per veure el nen « mort » aixecar el colze i mirar la càmera, cliqueu aquí.

Pajamas Media publica el primer article de Philippe Karsenty sobre la sentència.
ADDENDA.- Text íntegre de la sentència del Tribunal d'Apel·lació de París.