Aviat sabrem si el PP és Rajoy o la COPE. És a dir, sabrem si en aquest país hi pot haver vida política més enllà del xoc de nacionalismes, l’espanyol i els perifèrics, que pràcticament ha monopolitzat l’agenda política i mediàtica dels últims quatre anys. No hi ha dubte que el debat territorial ha esdevingut la principal preocupació de la societat espanyola, però aquest debat és irresoluble si no es treu de les mans dels nacionalistes. Aquest debat cal situar-lo en unes coordenades polítiques i ideològiques més àmplies.
Amb l’argument, només parcialment cert, que els conceptes de dreta i esquerra han quedat obsolets, ens hem posat a barallar-nos pel repartiment de la finca. No és cert que ja no hi hagia dreta o esquerra. El que hi ha és una esquerra que s’ha acostat a la dreta. El mur de Berlín no va caure al damunt del liberalisme sinó del comunisme. Però aquest desplaçament no vol dir que dreta i esquerra comparteixin els mateixos valors o la mateixa concepció del món i de la vida. Les diferències són encara substancials i la vida dels ciutadans, sota l’una o l’altra, no és igual.
És imprescindible, doncs, que el debat ideològic torni a situar-se en aquestes coordenades i permeti enfocar el conflicte territorial des de la ciutadania i no des de la tribalitat.
