Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Més sobre la llengua comú

Per fi, una rèplica intel·ligent al “Manifiesto por la lengua común”. Entenc i comparteixo part dels arguments i les reflexions de Branchadell, alguna dels quals ja vaig apuntar en la meva primera anotació sobre el tema. Tot i això, segueixo sense entendre com persones intel·ligents com Pilar Rahola i Joan B. Culla poden ignorar -o minimitzar, com és ara el cas de Branchadell- la causa real del problema: el fet inqüestionable que l'aplicació de la política de normalització lingüística vulnera el dret dels ciutadans castellanoparlants a utilitzar en igualtat de condicions la seva llengua materna.

Però per Branchadell, Rahola o Culla, la causa del manifest no és aquesta. La causa és una mena de conspiració política de nostàlgics espanyolistes criptofranquistes que voldrien tornar enrera i situar el debat lingüístic en termes preconstitucionals. Per a ells, no hi té res a veure –o hi té poc, en el cas de Branchadell- que institucionalment a Catalunya es vulnerin els drets lingüístics fonamentals de més de la meitat de la població i que s’incompleixi la mateixa llei de normalització lingüística de la Generalitat.

Que ciutadans catalans i espanyols demanin la no discriminació institucional del castellà a Catalunya, els resulta sospitós. Fins i tot, antidemocràtic i anticonstitucional. En canvi, accepten com a “natural” i legítim que la política de normalització lingüística passi de ser una eina de discriminació positiva del català, però sense vulnerar els drets lingüístics dels castellanoparlants, a esdevenir un pur i simple instrument nacionalitari orientat a convertir el català en l’única llengua oficial d’una futura Catalunya independent.