Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 26 d’agost de 2008

Cremem la brossa!

L’avantatge d’arribar amb anys de retard a la moda del reciclatge i la recollida selectiva de les escombraries és que ens permet valorar els seus avantatges i inconvenients sobre la base dels resultats que han obtingut els pioners. I aquests resultats, encara que no es vulgui reconèixer, no són gaire satisfactoris.

Tant és així que, a Suècia, el país d'Europa que va iniciar aquestes polítiques, ja fa temps que s'estan plantejant la conveniència de fer marxa enrera. Les opinions de l’ecologista danès Bjorn Lomborg o de l’antic director general de la mítica Agència de Protecció del Medi Ambient de Suècia, Valfrid Paulsson, són que el reciclatge de la brossa domèstica no només no comporta cap millora substancial per a l’entorn sinó que és difícilment sostenible, tant socialment com econòmicament, ja que hi ha altres prioritats més importants per a destinar-hi els recursos.

A Suècia, com a molts altres llocs, el reciclatge domèstic ha encarit enormement el procés d’eliminació dels residus i els contenidors de brossa orgànica han començat a deteriorar la higiene ambiental, amb un augment de la brutícia i de les rates. Un problema que s’agreuja a casa nostra a causa del clima molt més calorós.

L’experiència sueca del reciclatge de la brossa domèstica demostra, per exemple, que la recollida d’envasos de cartró no és rendible o que el reciclatge dels envasos de vidre és més car que la fabricació d’envasos nous. Valfrid Paulsson creu que tot aquest esforç social no està justificat, ni socialment ni econòmicament ni medi ambientalment. Pel contrari, creu que la mescla del vidre amb els residus orgànics domèstics millora les cendres residuals als abocadors i, sobre tot, està convençut que les noves tecnologies d’incineració representen una alternativa més eficient que el reciclatge domèstic.

Les noves plantes de tractament permeten una incineració a altes temperatures que, junt amb els nous sistemes de filtratge, aconsegueixen eradicar pràcticament l’emissió de dioxines i produir més energia elèctrica suplementària. La incineradora de Spittelau a Àustria, dissenyada per l’ecologista Friedrich Hundertwasser, obté un resultat espectacular ja que les medicions xifren la quantitat de dioxines i furans realment inhalats en un màxim de 0,00000000000003 per metre cúbic.

Per tot plegat, les persones sensates i els ecologistes escèptics ens adverteixen dels perills del dogmatisme ideològic i de la necessitat de contrastar els principis amb els resultats de l’experiència. I l’experiència ens porta a ser autocrítics respecte les bondats de l’abús del reciclatge.

Pel que sembla, l'escepticisme comença a arribar també a casa nostra. Un diari tan políticament correcte com El País s'atreveix a publicar avui un article suaument heterodoxe titulat La basura nos desborda. ¿La quemamos?. Esperem que, com en moltes altres coses, aquest pecat editorial no sigui flor d'un dia.