Fa 40 anys del 1968.
Pel que fa al maig d'aquell any a París, els mitjans de comunicació n'han anat plens, rememorant l'efemèride. Reportatges, sèries televisives, llibres... Però, pel que fa a l'agost del mateix any a Praga, poca cosa, gairebé res. I això que tot just fa 15 dies que els tancs de Moscou tornaven a entrar a un país sobirà, a Georgia.
Ni ara ni abans, cap progre diu aquesta boca es meva. Ni manifestacions antiguerra, ni cassolades per la pau, ni voluntaris escuts humans, ni actors amb enganxines fent posat de compromesos, ni res de res. Com sempre.
El 16 de gener de 1969, l’estudiant de filosofia Jan Palach es va immolar cremant-se com un bonzo a la plaça de Sant Venceslau de Praga en protesta per l’ocupació soviètica. El video mostra imatges de l’ocupació amb la cançó de Salvatore Adamo, “Mourir dans tes bras”.
L'agost del 68 va ser una carnisseria. Al seu costat, el maig del 68 va ser un carnaval. Però els pallassos, autistes i egocèntrics, només recorden el dia en que van fer de Carnestoltes -el rei dels pocasoltes- pels carrers esventrats de la capital de França. A París, buscaven la platja. A Praga, la llibertat.
